L’Arc Metropolità, l’aliança estratègica de nou ciutats de la segona corona de Barcelona, ja és una realitat. L’ens –integrat per nou ciutats, entre les quals hi ha Sabadell, Terrassa i Granollers– es va constituir dijous passat de forma oficial amb tres objectius sobre la taula: habitatge social, una zona de baixes emissions amb criteris comuns i infraestructures més enllà de Barcelona. Una de les preocupacions principals de la nova entitat, i que s’ha convertit en una de les principals fites a assolir, són les connexions ferroviàries.
Fa dècades que es planteja fer una Línia Orbital Ferroviària de Mataró a Vilanova, passant per Sabadell, o de connectar les tres capitals dels Vallesos. La realitat d’avui és una altra: Sabadell i Granollers es troben a uns quinze quilòmetres en línia recta i, en canvi, cal fer una hora i mitja en Rodalies per arribar-hi. El mateix temps de recorregut hi ha entre Terrassa i Martorell, separades amb prou feines per deu quilòmetres. El tren, com el Quart Cinturó, són demandes comunes del territori.
Els nou alcaldes elaboraran un full de ruta definit en matèria d’infraestructures, un llistat que es portarà davant l’Estat i la Generalitat. En el cas de Sabadell i Terrassa, s’ha constituït un grup de treball conjunt, estable i permanent, per tractar qüestions comunes, entre les quals hi ha el traçat de la B-40, la nova connexió dels FGC a través del túnel d’Horta i la millora de l’N-150 (carretera de Terrassa).
Zona de baixes emissions comuna
La perspectiva mediambiental també uneix els nou municipis. Una de les propostes de resolució de l’ens, a què ha accedit el Diari, planteja fer zona de baixes emissions amb els mateixos criteris: les ciutats s’han compromès a posar en marxa les restriccions al mateix temps, unificar els horaris, dies d’aplicació i el conjunt del règim, que anticipi també una forma de compensació respecte a les persones vulnerables. “No volem crear una nova desigualtat. No podem deixar enrere la gent que no té capacitat per canviar-se el vehicle”, assegura l’alcaldessa Farrés.
Una de les altres preocupacions dels municipis implicats és el mercat de l’habitatge. Els alcaldes volen anar a l’una a l’hora de transformar els barris –reformes i rehabilitacions de casos i construcció de pisos de lloguer social– a través dels fons Next Generation de la Unió Europea.
Anàlisi: Tres apunts sobre el nou ens
L’Arc Metropolità marca el punt de partida d’una estratègia coordinada entre ciutats. El seu èxit o fracàs dependrà de molts factors, entre els quals hi ha la unitat dels municipis, la seva capacitat d’influència i les competències futures. Aquí van tres consideracions a tenir en compte:
Unitat, al marge de tot. L’Arc Metropolità aconsegueix unir els interessos de nou ciutats catalanes, malgrat les diferències evidents en l’àmbit econòmic i social. Aquí ha pesat més l’objectiu en comú –alliberar-se del “centralisme” de Barcelona– i la posició territorial dels municipis –tots a la segona corona de la capital catalana–. El municipalisme també ha passat per sobre de les diferències polítiques. Entre els municipis fundadors hi ha cinc ciutats en mans del PSC, dues de Junts, una d’ERC i una independent (Tot per Terrassa). S’han deixat de banda les sigles d’uns i altres en un moment en què les estructures de partit importen (i molt), i la política segueix polaritzada per la qüestió catalana.
De les paraules als fets. La definició d’uns primers objectius comuns –infraestructures, habitatge, zones de baixes emissions– ja és un pas important, però falta definició i definir una estratègia per incidir sobre la Generalitat i l’Estat de forma efectiva. La proposta de resolució sobre infraestructures, per exemple, és molt genèrica en espera d’elaborar una proposta específica. Sonen el Quart Cinturó i les connexions ferroviàries com a punts en comú, però hi ha més obres pendents per fer arribar a Barcelona i a Madrid i que s’hauran de llistar per poder reclamar.
La falta de poder executiu. Què és l’Arc Metropolità? Els ajuntaments han definit les seves aportacions a l’ens, que sumen 50.000 euros en total. L’Arc ha nascut com una associació per unir estratègies entre municipis. A llarg termini, els municipis hauran de veure si aconsegueixen guanyar poder d’incidència sobre les polítiques de l’Estat i de la Generalitat i, més enllà d’això, si necessiten ostentar competències i tenir poder executiu, com ja passa amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El debat en el si de l’Arc Metropolità podria servir de palanca per revisar els nivells competencials de Catalunya, on ja hi ha moltes institucions: l’autonòmica, les diputacions, els consells comarcals, els municipis i l’AMB, així com el vell projecte de vegueries, entre d’altres.
