I sense voler, el silenci.
WhatsApp, Facebook i Instagram (tots tres de la mateixa companyia), van patir una falla a nivell mundial aquest dilluns a la tarda. Facebook i Instagram van tornar a funcionar abans de la mitjanit però WhatsApp no ho va fer fins a la matinada. Varen sr sis hores en les que les comunicacions internacionals van trontollar. Conversem amb vuit veus sabadellenques per analitzar la situació des de la dicotomia virtualitat-presencial, l’addició a les xarxes i l’ús racional, el canvi en els hàbits de consum, l’estratègia monopolística i l’esgotament dels recursos naturals.
I és que estem absolutamet abocats a les xarxes socials. Martí Sàiz, dissenyador i creatiu publicitari de l’estudi Cèl·lula, apunta que passem 6 hores i 11 minuts de mitjana -al dia- a les xarxes socials.
De fet, molta gent va viure la caiguda amb el telèfon obert. El jove Sergi Gonzàlez, coordinador del festival musical ‘Sabadell Cultura Fest’ explica que, per ell, dilluns a la tarda va ser una manera de respirar. “La gent està absorta pel telèfon. Estem pendents tota l’estona en la vida dels altres, més que en la nostra. I quan quedes amb els amics en un bar, estàs a la taula i tot mirant el mòbil! Així que no valorem el moment que vivim”, sosté. Així que, per ell, dilluns a la tarda va ser una manera de respirar.
Respirar en el silenci. “I mira que el silenci és inquietant, com va passar durant el confinament”, diu el regidor de Cultura, Carles de la Rosa. “Però de vegades no sabem desconnectar. Les xarxes són addictives. A mi, a casa, m’han hagut d’ensenyar a apagar el telèfon”.
L’addicció a les XXSS
La jova influencer sabadellenca Laia Argelaguet confessa que inicialment no es va adonar. “Estava fent la migdiada en aquell moment! Després m’ho va dir la meva mare, que em va trucar per això”.
I es demana que hagués passat si la caiguda haguès durat no pas sis hores, sinó mesos. “Ufff! Però si en 3 dies ja estaríem molt nerviosos! I jo també!”, sosté. “Ara bé, també és cert que al d’una setmana ens adaptaríem, com ens va passar amb el confinament tancats a casa”.
Igualment, l’escriptora Montse Barderi també reflexiona sobre aquesta addicció: “Les App han estat creades i millorades amb tècniques conductivistes per a augmentar l’addicció. I desfermen la necessitat de reconeixement, provocació i visibilitat. Simplifiquen tant que només veiem allò que és tendència o estridència. I una de cada tres adolescents empitjora la seva autoestima corporal per culpa d’Instagram. Hem actuat com a veritables dependents només perquè han caigut durant unes hores”.
Aquesta conclusió ha portat a molta gent a fer una crida a tornar a la vida presencial. El dibuixant (i flamant escriptor) Ricard Efa reconeix d’inici la complexitat del debat i les contradiccions amb les que ho viu. Ara bé, li sembla “reduccionista” arriba a dir que hem de tornar a la vida real. “A veure, l’aparició del llibre destrueix la tradició oral? En tot cas, hem d’aprendre a fer-ne bon ús. Perquè no es pot aturar la digitalització. Ni tampoc estic en contra, les utilitzo molt, tant per temes laborals, personals, d’oci… I tot i així, tinc vida social!”.
Fer-ne un ús racional
En aquest punt, hi coincideix Montse Barderi. “Ara que sabem que més informació ja no significa més coneixement, i que el pensament profund requereix una ment tranquil·la i atenta, perquè no aprofitem aquest curt parèntesi per repensar quines relacions volem tenir amb elles?”, enraona l’escriptora.
“Aprendre a utilitzar-les no és fàcil ni automàtic, estan plenes de robadors de temps, d’alarmes i tècniques addictives. Pensem’hi, i sobretot no deixem que els joves s’hi relacionin sense la nostra tutela. Ells són nadius digitals, però han heretat un món que hem creat nosaltres”.
Els hàbits de consum
Un altre dels debats suscitats arran de la caiguda és si aquest incident podria modificar els hàbits de consum de la població mundial.
Marc Argemí, periodista, soci-director de Sibilare i destacat expert en xarxes socials, creu que aquesta aturada no canviarà res. “Dins del que s’anomena Capitalisme de l’Atenció, ens hem habituat a aquest tipus de consum. Si ens quedéssim un temps sense xarxes, ens aniríem a buscar-ne unes altres. O sigui, el tema està en la dependència que tenim en un sol proveïdor. De WhatsApp, a Telegram o Signal. I a Tik Tok. Es diversificaran les plataformes, que han vingut per quedar-se”.
De fet, sosté que el canvi és un desplaçament cap a les pantalles on tenim el control dels horaris i dels continguts que veiem. I posa les TV com a exemple. “Les televisions convencionals (el que diem consum de pantalla no interactiu) tenen penetració entre menors de 25 anys és del 75%”. O sigui, ara un de cada 4 joves ja no veu la televisió. “Han perdut una quarta part del mercat en aquesta franja, que a més a més és la del futur” , diu, alertat, Argemí.
Crisi a Facebook
Argemí continua l’anàlisi sobre la caiguda: “Facebook arrossega problemes des de fa anys. Que si no han combatut els discursos d’odi tant com podien. La transparència en les campanyes electorals. El tema antitrust (per afavorir la competència). L’informe intern sobre Instagram, que va a dir que l’app genera malestar entre els joves…”, enumera Argemí.
“O sigui, la parada arriba en un moment molt per Facebook”, remata.
Una usuària de Rodalies trucant per telèfon / ACN
Monopoli d’App’s
De fet, diversos consultats no amaguen les crítiques a Facebook per haver format un monopoli.
Enric Pineda, bibliotecari i vinculat fa un temps amb el partit Pirates de Catalunya (de ciberactivistes), critica que les tres grans eines en línia siguin de la mateixa empresa. “És un oligopoli. I entre totes, creen el nostre avatar digital, amb les meta-dates que sorgeixen a cada like que donem, a cada foto que pengem… No té cara, no té cos, però aquest avatar nostre són diners”.
El dibuixant Ricard Efa hi coincideix: “Monetitzen la nostra existència virtual. Condicionen opinions… Està clar que no tenim control de la nostra existència digital. Si hem de vendre la nostra ànima, que sigui a la pública!”, diu.
Posa com a exemple el servei públic xinès WeChat. “Faria una aposta per les xarxes públiques, tenint en compte que hi tenim la vida abocada a xarxes”, conclou.
També hi ha altres formes d’evitar que les grans corporacions facin diners, defensa el pirata Enric Pineda. “Anant a buscar eines descentralitzades. “Si un node cau, entren en joc els altres, A més a més, saps que amb la teva activitat no els surt a guanyar”. És, senzillament, tenir uns hàbits de consum una mica més crítics.
Recursos naturals
El periodista Argemí, en un (quasi) profètic article publicat el 25 de setembre al DS, parlava de la crisi dels xips semiconductors. “Miners de criptomoneda, fabricants de cotxes i electrodomèstics, telefonia i legions de gamers tenen en comú una dependència d’un producte -el xip- que, ara mateix, no es produeix a prou ritme”.
I alertava de les dificultats de trobar les matèries primeres. “Del plàstic per fer paquets, a l’alumini pel tancat d’un porxo”, deia. Estem sortint de la pandèmia amb les ganes de consumir d’abans, però en canvi la fàbrica del món no pot atendre les nostres peticions, venia a dir.
I dels nous smartphones. Precisament, el consum de recursos sense límits és l’eix discursiu d’Albert Llorente, investigador en usos de sòl i reagrarització: “Això que hem viscut amb les xarxes socials de manera anecdòtica (que ens ha canviat la vida unes hores) serà aviat el pa de cada dia”. El motiu, a parer sedu: “Ens estem carregant tot recurs natural. I el que no, està en mans d’oligopolis i passarà el mateix aviat”.
D’aquí la seva predicció: “Per tant, béns i serveis que ara tenim a l’abast i en som super depenents, desapareixeran. O sinó, tindrem problemes d’abastiments importants, o bé estaran a uns preus super alts”.
Sigui com sigui, en els mesos vinents i anys comprovarem quin és el món de demà.
Sengles portades de la Time / DS
