Ciutat

La grip del 1918: deu mesos amb centenars de morts

Esteve Canyameres i Rafael Luque, durant la ponència /LL.FRANCO

Els espais de sociabilitat, com els cafès alegria i delícies, ubicats al bell mig de la ciutat, així com els barris perifèrics i els carrers en direcció a les fàbriques, eren ‘punts calents’ per al contagi de la grip del 1918. Aquesta és una de les diverses conclusions que n’ha extret l’historiador Rafael Luque, durant la ponència La Grippe de 1918 a Sabadell en el marc del curs d’història El Vallès, organitzada per la Fundació Bosch i Cardellach.

Durant deu mesos, des de l’agost del 1918 –acaballes de la Primera Guerra Mundial– fins al maig del 1919, Sabadell va viure l’arribada de la pandèmia de la grip en un context industrialitzat, on es convoquen diverses vagues, i amb altres malalties ben presents com la febre tifoide o la tuberculosi pulmonar, entre altres. Aleshores, a la ciutat hi havia 36500 habitants (1918), entre els quals més de 15.000 es dedicaven a la indústria.

Sabadell va haver de fer mans i mànigues per fer front a la pandèmia, i a través de la Junta Municipal de Sanitat (1918-1920), al Cos Mèdic Municipal (1916-1920) i al cos de llevadores, formada per un metge i una llevadora, –un a cada districte (6), van ser, entre altres, els àngels de la guarda per frenar la grip.

Tot i això, durant l’octubre del 1918, el més amb més defuncions, a Sabadell van morir més de 130 persones, amb especial incidència a la franja d’edat dels 20 als 39 anys. La resposta immunitària de les dones –eren majoria a les fàbriques– va permetre que la mortalitat fos més baixa (31%) amb relació als homes (69%).

Comentaris
To Top