Carlos Sisternas és el director de Fenin Catalunya, la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària. Recentment ha participat en una jornada d’innovació en salut al Parc Taulí.
Sisternas és biòleg i des de l’any 2000, responsable de l’oficina de Catalunya de Fenin / CEDIDA
Què li falta, a la innovació, per tenir més pes?
Falten moltes coses, primer diners. Innovar necessita diners per poder tirar endavant. La innovació és un sistema complex que igual que la farmàcia demana inversions molt importants. Falta invertir-hi des de la indústria privada i el suport de l’administració. És inversió, no llençar els diners, ha de ser útil per a la societat i el sistema sanitari.
Una de les claus és engreixar el procés per transferir el coneixement de la universitat a l’empresa o de l’hospital a la indústria i viceversa?
Històricament, veiem que en el camí de transferir la idea d’un hospital fins al mercat es falla molt i moltes vegades no s’arriba a fer. Podem engreixar-ho amb diners, buscar eines de treball i àmbits de col·laboració, com la participació d’Acció, entitats com aquesta que puguin aflorar o convergir una part d’investigadors amb necessitats de mercat. Entitats que facilitin aquest trànsit són importants.
A què us referiu quan demaneu un entorn més estable?
Les regles del joc han de ser conegudes per tothom. S’ha de formar les empreses per fer aquestes coses. L’aspecte burocràtic a vegades és complex. Cal que les empreses sàpiguen on trobar diners, quins experts els poden ajudar a saber si la seva proposta té opcions al mercat o no, etc. L’administració ha de col·laborar per arribar-hi. Aquí el millor seria una finestreta única, algun lloc on puguis anar, sigui Barcelona Activa, l’ICF o Acció. El més rellevant és formar els emprenedors perquè puguin dur a terme els seus projectes. Cal agilitzar els tràmits, aquestes coses són lentes i les justificacions molt complicades, sobretot ajudaria les petites i mitjanes empreses.
Cap on va la innovació en salut?
Estan molt en voga i són molt importants: els biomarcadors. Es tracta d’indicadors que una malaltia està present i permeten fer la medicina personalitzada. Caracteritzar un tipus de tumor i saber a quin tipus de tractament és sensible i quin no, per aplicar les teràpies que no siguin per a una malaltia sinó una persona. Els biomarcadors ajuden a aconseguir-ho.
Veient-ho des de fora, com valora el paper que està tenint Sabadell amb el Taulí i l’I3PT?
Ho estan fent molt bé. L’I3PT és emprenedoria i coneixement i és el camí que s’ha d’emprendre. I, segurament, de tot el que s’està fent, faria un pas més, una inversió més. No ens hem de conformar amb el que tenim; s’estan fent els passos correctes, però si ens aturem, malament. A fora fa fred i hi ha molts altres hospitals que fan la seva feina, estem en una competició sana en què Sabadell no pot parar, tot i que va pel bon camí.
