Ciutat

Txus Merino, encausada pels talls de Lledoners: “Som danys col·laterals”

La matinada de l’1 de febrer del 2019 li va canviar la vida. Txus Merino (Sabadell, 1958) va participar en una concentració a la carretera d’accés a la presó de Lledoners. L’acció volia impedir el trasllat dels líders independentistes empresonats a Madrid, on s’havia de celebrar el judici del Procés. La van identificar i ara s’enfronta a una petició de pena de tres anys de presó per desordres públics. El judici serà aviat. “Estic nerviosa, sí, però soc conscient que no he fet res. Intento que no em marqui el dia a dia”, explica.

Què va passar la nit de l’1 de febrer del 2019? Hi havia diferents convocatòries coincidint amb el trasllat dels líders independentistes empresonats a Madrid pel judici del Procés. A mi em va semblar molt injust i vaig anar a la presó de Lledoners a protestar. Quan hi vaig arribar, el trànsit ja estava tallat. Els agents ens van dir que féssim mitja volta, però jo i altres persones ens hi vam negar perquè hi havia oli a la carretera.

A vostè se l’acusa de desordres públics. Perquè estava per allà i em van identificar. Em van dir que com que no em volia moure del lloc, volien el meu carnet per posar-me una multa. En cap moment vaig tenir la sensació que m’acabarien posant en un embolic així. Mesos després, em va arribar la citació dels jutjats i no vaig entendre res.

La Generalitat està personada com a acusació popular en la seva causa, perquè presumptament hi va haver lesions i atacs als agents de Mossos. És molt contradictori: l’aleshores president de la Generalitat, Quim Torra, ens deia “apreteu” i centenars de persones anem fins a Lledoners per protestar contra el trasllat. I després resulta que el mateix Govern català es persona com a acusació popular per mobilitzar-te. És cert que Generalitat dona protecció jurídica a tots els treballadors públics, però el que està fent és donar credibilitat total a la versió dels Mossos. Soc ciutadana de Catalunya, i tinc el mateix dret a defensa i que no m’assenyalin.

Els processats pels fets de Lledoners han parlat amb els partits del Govern de la Generalitat? Sí. Amb Junts i ERC, i també amb la CUP. Ahir mateix ens vam reunir amb els partits independentistes i els comuns al Parlament. En l’àmbit de l’Ajuntament de Sabadell, també hem tingut trobades menys amb ERC, que no s’ha reunit amb nosaltres. Han passat tres anys i el portaveu republicà, Gabriel Fernàndez, no ens ha trucat!

I amb l’executiu? Han tingut contactes amb els departaments de Justícia i d’Interior? Ens hem reunit amb la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, abans i després d’assumir el càrrec. Ens va dir el que sabíem que ens diria: que la Generalitat està obligada a personar-se i que no hi ha res a fer… Però no és així: tenen marge per retirar l’acusació i recuperar la confiança de les persones encausades per les mobilitzacions. Falta un suport institucional per als més de 3.000 represaliats que no hem fet res! Miri’m a mi: jo davant d’un agent de l’ARRO no tinc res a fer. No puc ni torçar-li un dit.

/ Lluís Franco

Com conviu amb aquesta contradicció, entre la defensa d’un Govern independentista i el fet que sigui la mateixa Generalitat que s’encausi contra vostè? Sento que se’ns ha abandonat. Els encausats pel Procés som danys col·laterals, crec que els polítics no són conscients que haver-nos mobilitzat per ells ens pot canviar la vida. Miri, vaig coincidir en un acte a Sabadell amb Diana Riba, la dona de Raül Romeva. Li vaig explicar la meva situació i sap què em va dir? Que en cap moment els familiars dels polítics van demanar que anéssim a Lledoners. Em sembla propi d’algú que té poca qualitat humana.

L’independentisme s’està desmobilitzant. Així ho mostren els sondejos i estudis d’opinió. Per què creu que és? Jo potser no veuré la independència, i mira que ho vam tenir a prop! L’any 2017, l’error va ser deixar-ho en mans dels polítics. Ara, anys després, també penso que no estan a l’altura quan diuen que cal temps i “eixamplar la base”. Portem moltes mobilitzacions i estar al peu del canó genera un desgast personal. Per això, crec que l’independentisme seguirà mobilitzat però de forma reduïda.

En el seu cas, la causa judicial li ha fet canviar els seus principis polítics? No, al contrari. Ha reforçat els meus ideals i encara estic més activa.

Comentaris
To Top