Viure en un país de la Unió Europea, amb drets bàsics i universals, és una autèntica sort per a tots els que ho podem gaudir. L’Estat i Catalunya han desenvolupat al llarg de les darreres dècades una xarxa de serveis amb accés a tota la ciutadania, sense distincions.
La societat del benestar representa la nostra manera de viure i representa una fita col·lectiva cabdal. No obstant això, després de la crisi del 2008, s’ha produït un retrocés important en la inversió en serveis, com la mobilitat, la sanitat, l’educació i la seguretat. Els governs de la Generalitat i de l’Estat han recuperat progressivament la despesa, però és evident que encara queda camí per recórrer en termes de benestar social.
Una prova d’això són les llistes d’espera per rebre una visita al metge especialista o per a una intervenció. Esperes que s’allarguen setmanes, mesos, fins i tot més d’un any en alguns casos. El sistema de salut pública, a banda de ser universal i gratuït, ha de garantir un temps d’atenció adequat a la ciutadania. Si falten recursos per aconseguir-ho, se n’hi han de destinar. La Covid ens ha fet veure la importància del sector sanitari. Ara que la pandèmia ha reculat, no apartem la mirada.
