Sense sorpreses. Res de nou una vegada disputat el derbi sabadellenc. El Gràcia es manté ferm a casa, d’on no ha deixat escapar encara cap punt, mentre que el Creu Alta Sabadell continua immers en la dinàmica negativa i no coneix encara la victòria.
No han fallat els pronòstics que donaven als graciencs com a favorits, tot i la cautela que cal tenir pel plus de càrrega motivacional que porten a sobre els jugadors en els partits de rivalitat. A l’hora de la veritat, però, no ha saltat la sorpresa i el Gràcia s’ha anotat la victòria més còmoda i contundent de la temporada. No s’ha d’amagar que el conjunt de Ramon Salmurri s’ha presentat amb unes quantes baixes i que ha tornat a passar per les habituals fases de desconnexió que minven el seu rendiment.
Entre una cosa i l’altra no ha pogut seguir el ritme del conjunt verd-i-blanc que, a més, amb destacat protagonisme dels extrems Quim Vaillo, Nil Montserrat i Lluís Marrugat, ha sabut aprofitar a la perfecció els contracops que ha organitzat en cada pèrdua de possessió o després de llançaments no transformats dels arlequinats. L’OAR ha estat una piconadora en atac.
En el Creu Alta Sabadell han estat les primeres línies els que han dut el pes en atac, centrat sobretot en la circulació de la pilota fins al llançament a porteria des de distància. Joc repetitiu, finalitzat moltes vegades en intents precipitats per manca d’elaboració que han acumulat més errades que encerts. Poc bagatge per aturar a l’equip de Cesc Borrell.
El partit només ha tingut una petita fase d’intercanvi de gols després del 3-0 inicial. El Sabadell s’ha animat i acostat en el marcador (6-5), però a partir d’aquí el joc ha posat cadascú en el seu lloc en funció de les capacitats i les circumstàncies. El Gràcia, amb un ritme altíssim, ha deixat enrere el seu rival al qual ha superat en 10 gols tant a la primera part (23-13) com a la segona per tancar l’enfrontament local en 45-25. Ara per ara, la diferència és abismal.
