No era el millor moment per visitar Cornellà (o sí, veient el resultat) –el temps dirà si aquest serà el punt d’inflexió– després d’una setmana força moguda, que s’afegia a la imperiosa necessitat d’aconseguir la primera victòria lluny de la Nova Creu Alta. Però l’equip va premiar les desenes de fidels arlequinats que van acostar-se fins al Nou Municipal amb un triomf històric: “No veníem en el nostre millor moment de confiança, però l’equip ha estat molt concentrat. És una victòria molt important”, resumia en roda de premsa el tècnic Antonio Hidalgo.
Tres punts que serveixen per trencar la rutina en la qual s’havia instal·lat el Centre d’Esports Sabadell en el darrer mes, on els duels a la Nova Creu Alta es convertien en finals després de les ensopegades a domicili i que permetrà, a priori, una tarda més tranquil·la davant el San Fernando d’aquest diumenge.
Qui sap si en aquest canvi de tendència lluny de Sabadell hi té alguna cosa a veure el president, Esteve Calzada, qui davant del primer partit de l’era després de José Manzanera s’encarregava de substituir el de Paterna a peu de gespa en la tasca de repartir ànims a tots i cada un dels jugadors del Centre d’Esports Sabadell a la sortida del túnel de vestidors. Mentrestant, a la llotja, el secretari tècnic, Miguel de Hita, no faltava al Nou Municipal de Cornellà.
Alguna cosa va fer efecte, perquè fins al diumenge passat no s’havia vist un Sabadell tan incisiu des del xiulet inicial. Llàstima que el sol impedís veure amb claredat com César Morgado obria la llauna, per als presents a la tribuna de Cornellà i als qui confiaven en Esport3.
Trenta minuts llargs de suplici –recompensats amb el triomf momentani del Sabadell– fins que el sol no deixaria de fer la guitza. Ni per als arlequinats que pagaren 20 euros, ni per als que ho viurien des de casa, perquè Esport3 no connectaria fins a un quart de sis tocats, quan ja guanyava i ja s’havien xiulat més d’una desena llarga de faltes, el gol amb prou feines se sabia qui l’havia marcat.
El partit va ser de tot menys vistós, però va servir per constatar que els jugadors continuen creient amb la figura d’Antonio Hidalgo. Perquè si a Cornellà difícilment es podia plasmar sobre el terreny de joc la idea ja coneguda del de Canovelles, sí que calia fer pedagogia durant la setmana per afrontar un partit travat: “Aquesta setmana el míster ens ha collat molt en aspectes com la concentració i els petits detalls”, explicava el golejador de la tarda César Morgado.
I creure-hi quan les coses van mal dades, o no com les expectatives dipositades en aquest equip fins al dia d’avui, diu molt del bloc que dirigeix Antonio Hidalgo. Només calia una mica de paciència… i que no totes les rematades dels rivals –el Cornellà en va tenir una de molt clara al tram final– acabin al fons de la xarxa.
Com també és d’elogiar la feina bruta feta pels davanters Gabarre i Kaxe. Que part de la culpa d’aquest inici decebedor recau en la falta d’efectivitat no ha de treure mèrit a l’encàrrec d’Hidalgo encomanat als 9 arlequinats: “Han fet un gran treball amb pilota i sense”, destacava el tècnic.
Ara només falta que aquestes ganes i aquest treball vinguin recompensats en forma de gols: “El problema que ha tingut i té aquest equip és la falta de gols”, afirmava amb rotunditat Hidalgo.
Recuperar la solidesa, guanyar a domicili i tenir endollats els davanters, el primer pas perquè aquest triomf es converteixi en el punt d’inflexió que l’afició arlequinada espera amb tant d’anhel.
