Trobar una pista lliure a Sabadell a partir de les 19 h s’ha convertit en una odissea. La pandèmia ha impulsat la popularitat que el pàdel es guanyava des de feia anys i l’esport suma cada dia nous adeptes. Fa temps que es continuen obrint instal·lacions a naus industrials de la ciutat per absorbir la demanda de nous jugadors, sobretot en hores punta. Fins a quines dimensions es pot inflar la bombolla del negoci?
“És un esport que ha arribat per quedar-se. I els pròxims anys encara anirà a més, cada vegada hi ha ganes de jugar-hi”, afirma l’emprenedor Oriol Barulls, al capdavant de tres instal·lacions de pàdel, iPadel Vallès, Basic Factory i Barberà Pàdel Indoor (BPI). Ell va ser el primer a engegar pistes interiors de pàdel a Sabadell, el 2011.
Dos anys més tard, l’esport començava a agafar embranzida i, per tota la comarca, es van reconvertir més naus industrials per expandir el negoci.
El darrer a arribar a la ciutat, fa tres mesos, ha estat Indoor Padel, dirigit per Nico González. “Era el projecte dels meus somnis. Per què el vaig emprendre a Sabadell? Doncs perquè és el cor del Vallès. Hi ha una gran població per atraure, ràpidament et poses a tir de mig milió d’habitants i sabíem que aquí els altres clubs funcionen”.
A Sabadell, hi ha una pista per cada 3.160 habitants, el doble que a Barcelona / LLUÍS FRANCO
A Sabadell, hi ha 67 pistes –interiors i exteriors–, una per cada 3.160 habitants. És el doble de l’oferta que hi ha a Barcelona o a Badalona, una ciutat amb una població semblant. I més del triple d’oferta de pistes per habitant que a l’Hospitalet de Llobregat. “Cada dia ve gent de Barcelona. Allà molts clubs són privats i has de fer-te soci per jugar. A més, gairebé no hi ha pistes interiors on jugar”, descriu González.
Mateo Pérez, director tècnic d’NTC Pàdel, quantifica en un 20% l’augment de jugadors al seu club des de l’octubre del 2020.
Un negoci rendible?
Mentre l’esport continua expandint-se per Europa, els clubs pateixen poc per si el fervor pel pàdel es desinfla. Ara bé, sí que reconeixen que l’excés d’instal·lacions acumulades en una mateixa zona podria fer perillar la seva estabilitat econòmica. Necessiten tenir les pistes en ocupació màxima per recuperar la inversió i mantenir-se. Que no hi hagi gaires boques a l’hora de repartir el pastís.
“És un negoci rendible. Però per dur-lo tu, no tant per invertir-hi només. Requereix implicar-s’hi moltíssim i dinamitzar-lo amb classes, activitats, tornejos…”, considera Pérez. “Com a negoci, hi ha un problema: tenim tots un topall d’entrada d’efectiu, que depèn del nombre de pistes del club”, afirma Barulls.
La inversió per pista ronda entre els 16.000 i els 20.000 euros, però no és el més car de les instal·lacions / LLUÍS FRANCO
La inversió per cada pista interior oscil·la entre els 16.000 i els 20.000 euros. Però això no ho és tot: es necessita trobar una nau industrial que reuneixi les condicions necessàries, aconseguir-ne les llicències i adaptar-la, a més de pagar-ne el lloguer i després contractar el personal que hi treballarà. A la factura, suma-hi altres despeses, com per exemple l’encariment de la llum. En una instal·lació de vuit pistes interiors, des de setembre la factura ha augmentat uns 400 euros mensuals, fins a ser de 1.300 euros.
A Sabadell, hi ha el nombre just de clubs per mantenir-se, segons Barulls. “Quan n’hi hagi més, els clubs petits desapareixeran”, apunta. “En cas que el volum de consum de pàdel baixés, intentaríem que els jugadors es quedessin amb nosaltres, per l’estètica i el tracte”, respon González.
Sabadell, ciutat del pàdel?
Amb el creixement arreu d’Europa, i amb Espanya com a epicentre, el pàdel necessita ciutats que l’apadrinin i el capitalitzin. Segons l’economista Arnau Bonada, president de la Xarxa Onion, és una oportunitat: “L’esport és un dels trets identitaris de Sabadell, ho portem a l’ADN. Tenim capacitat per atraure grans competicions. Projectarien la nostra marca, ens posicionarien com a referents i a més ens generarien creixement econòmic indirecte”.
Per què els amics deixen de quedar amb tu per jugar a pàdel?
