Ciutat

La Creu Alta s’agrupa entorn de la transformació urbanística

Dues generacions davant els capgrossos que s'han congregat al carrer major de la Creu Alta/ Victòria Rovira

Un matí plàcid de tardor, la calçada s’ha llevat animada i des de fa unes hores una trentena de veïns ballen a ritme de jazz. El carrer Major de la Creu Alta resta tallat a la circulació des de les deu
del matí, i en la seva absència capgrossa i d’altres animacions observen expectants el seu torn per entrar en aquesta nova escena guanyada a la plaça, el nou golf de la Creu Alta, o aquell espai que el mar va guanyant a la terra sigui o no a conseqüència del canvi climàtic.

El moviment Un Barri per Viure, una agrupació de diferents entitats de la zona liderades pel Talleret, el Casal Popular de la Creu Alta, reivindiquen mitjançant el tancat de la calçada la transformació cap a un urbanisme sostenible. Un dels seus membres, l’Oriol Rifé, acusa el protagonisme del vehicle privat com un dels principals greuges que viu l’espai des de fa anys.

L’organització, la qual discuteix en assemblea totes les propostes d’activitat i s’erigeix en canalitzador de les diferents reclamacions dels veïns, afirma que l’increment de la contaminació acústica i la depressió de l’activitat comercial són algunes de les pulsions d’una problemàtica que va una mica més enllà.

En Rubén Cantó, també de l’organització Un Barri per Viure, recorda la negativa davant les instàncies que han presentat per tallar la circulació de vehicles al carrer onze de setembre. La seva incomprensió s’incrementa quan compara el model de carrer vianant instaurat al centre de la ciutat. El barri agafa distància amb el centre, però el petit comerç de la Creu Alta mira de molt a prop els grans centres comercials que hi ha a escassos metres del tall d’aquest matí.

/VICTÒRIA ROVIRA

La jornada es complementa a l’altre costat de la plaça, el segon front d’aquest fortí, on la Plataforma d’Entitats per l’Urbanisme social discuteixen els reptes de la ciutat global: noves formes de mobilitat i urbanisme verd. Dues propostes que col·lisionen directament amb el que assenyalen com a ‘urbanisme gris’, el model endèmic basat en la circulació ràpida per sustentar la productivitat.

En tornar a la plaça, l’Andreu, egarenc, tota una connexió històrica fruit de l’atzar, observa el ball a la calçada i els dibuixos dels nens de l’Espai La Branca, mentre afirma sense embuts que li encantaria viure a la Creu Alta per l’ambient que s’hi respira. Segons el moviment, pot estar tranquil, ja que les accions de transformació que proposen no tindrien unes conseqüències directes en l’augment de valor del sòl, tot i que no ha passat el mateix en altres ciutats de l’àrea metropolitana.

L’hora de dinar s’apropa, i ja queden pocs veïns que aguanten el ball, mentre la Mariona Ustrell, ambientòloga organitzadora del Bici bus, es queixa de l’augment de la toxicitat en les últimes setmanes als voltants de les escoles fins on circula la seva ‘marxa verda’. El poc ambient que resta en el tall de la plaça s’entona amb les seves paraules: “a Sabadell hi ha molt cotxista“. Passen els anys, però se segueix escoltant, també avui, allò de ‘Sabadell, la Manchester industrial’.

Comentaris
To Top