Ca n’Oriac va nèixer com a barri l’any 1945. El barri era, fins 1930, una gran finca agrícola, principalment ocupada per vinyes. Al 1930 es venen parcel·les i els seus propietaris comencen a construir els primers habitatges, d’autoconstrucció.
Al 1945, quan es va reconèixer formalment com a barri de Sabadell, l’habitaven 2.500 veïns. Quinze anys després, la xifra s’havia multiplicat per cinc amb 13.655 residents. I, amb el creixement de Ca n’Oriac, sorgien entitats encara emblemàtiques, com ara la Hermandad Nuestra Señora Virgen de la Fuensanta.
Fem un recull de les dates principals que van dotar el barri de personalitat i identitat. Del 1930 al 1985: des de l’apartició dels primers habitatges a la unió dels comerciants.
1945: Els primers habitatges, al carrer de Vallespir.
Els propietaris pagaven una mensualitat per la compra dels terrenys i els habitatges eren d’autoconstrucció. “Recordo que el meu pare pagava cent pessetes al mes pel terreny on vam construir la casa”, explica Pedro Abad, un històric del barri. El veïnat aprofitava els diumenges –l’únic dia no laborable– per construir els seus habitatges, malgrat que el règim franquista impedia treballar els diumenges. “El mossèn Rafael va fer una feina impecable amb nosaltres i va oficiar les misses diumenges a la nit, perquè poguessim fer casa nostra”, recorda Abad.
Era un barri mancat dels serveis més bàsics. Ni clavagueram, aigua corrent o voreres. “Llançàvem les escombraries a un barranc davant de l’actual Biblioteca”, recorda el veí Paco Vilches.
La zona nord de Sabadell, a vista d’ocell, quan s’havia començat a edificar / CEDIDA (ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CA N’ORIAC)
1952: Neix la hermandad Nuestra Señora Virgen de la Fuensanta
Va ser una de les primeres entitats del barri. A banda de la seva tasca cultural i cristiana, l’entitat s’ha caracteritzat pel seu tarannà social. El 1953 arriba la Verge de la Fuensanta a Sabadell. “Va costar 16.500 pessetes elaborar-la i 14.000 portar-la a Sabadell. Renfe va cobrar-li el seu bitllet. Des del 1953 és un emblema del barri”, apunta Antonio Padilla, president de l’entitat.
L’arribada de la verge de la Fuensanta a Sabadell, l’any 1952 / CEDIDA (Hermandad Nuestra Señora Virgen de la Fuensanta)
1957: arriba l’electricitat a la batejada avinguda de la Llum
A l’actual carrer d’Andorra, on hi estava ubicat el cinema. “A partir d’aquell any, podíem viure amb una bombeta. Fins aleshores, només amb espelmes”, recorda Pedro Abad.
1964: Es crea l’agrupació de veïns i arriba l’aigua corrent.
“Hi havien tres pous al barri, i fins aleshores els veïns recollien l’aigua allà. Pagàvem cinc pessetes al mes”, recorda Abad.
Una de les fonts que hi havia a Ronda de Collsalarca / CEDIDA (ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CA N’ORIAC)
1968: Obres de clavagueram
1972-1980: S’inicia la pavimentació de Ca n’Oriac.
L’auge comercial dels anys 1980 fins a l’actualitat contrasta amb els inicis d’un barri mancat dels serveis més bàsics: sense aigua corrent, electricitat ni voreres. “Els carrers enfangats és la imatge que més recordo del barri [al 1965]. Quan plovia, havia d’esperar uns dies per poder anar en bici”, explica Vilches.
La pavimentació dels carrers va ser la lluita que va donar personalitat al moviment veïnal d’aleshores, recorda l’historiador Ricard Martínez, des del Centre d’Història de la UAB. I la fang fins els turmells era imatge habitual fins a l’any 1972, quan va començar a pavimentar-se una primera fase del barri.
/ CEDIDA (ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CA N’ORIAC)
/ CEDIDA (ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE CA N’ORIAC)
1985: es constitueix l’associació de comerciants de la zona.
Ca n’Oriac: dels carrers enfangats a un pol comercial de proximitat
