El final d’etapa del tècnic de Canovelles va tenir un regust massa amarg a l’estadi Alfredo Di Stéfano de Madrid després d’una trajectòria molt intensa que s’ha convertit gairebé en una muntanya russa constant plena d’emocions i situacions límit.
La història d’Antonio Hidalgo a la banqueta del Centre d’Esports ja va començar amb una decisió força arriscada. Renunciant a un any de contracte a l’AEK Larnaka xipriota, on feia de segon, va acceptar el repte d’assumir un equip en caiguda lliure cap al pou de Tercera Divisió amb molt poca experiència com a primer entrenador. De fet, aquell tram final de temporada agònic només seria un petit tast de tot el que li tocaria viure al Centre d’Esports aquests tres intensos últims anys.
Olot, amb una permanència a Segona B celebrada gairebé com un ascens pels 1.700 aficionats desplaçats, escenifica l’inici de la seva etapa arlequinada. Amb la mateixa base i alguns retocs, com les mediàtiques tornades d’Ian Mackay o Manu Lanzarote, Hidalgo va arrencar el projecte 20/21 amb dubtes (0-2 contra el Castelló) que es transformarien aviat en il·lusió i entusiasme. Un equip que no estava dissenyat per lluitar a dalt, va oferir un gran nivell i, de fet, és el que va liderar la taula del grup tercer més jornades abans de l’aturada per la pandèmia, just quan semblava patir el pitjor moment de joc i resultats.
Marbella seria un altre punt clau per explicar la trajectòria d’Hidalgo. Un play-off exprés atípic que va posar a prova el cor de tots els arlequinats durant nou dies inoblidables i va tenir un desenllaç feliç amb l’ascens a Segona A cinc anys després. Gairebé de Tercera al futbol professional en un any. Hidalgo semblava tocat per una vareta màgica. Però la Lliga SmartBank aviat es va transformar en un calvari. Amb una plantilla molt limitada pel topall salarial i reforços de Segona B –a excepció d’Stoichkov–, era inevitable viure a la zona baixa tota la temporada. Tot i una arrencada nefasta marcada per l’infortuni, el Sabadell va ser capaç d’arribar a l’última jornada amb opcions matemàtiques de salvació. No va sortir la carambola i es va quedar a un punt (o un gol) de la permanència. La ruleta russa que va funcionar a Marbella va fallar a Anduva.
El 43,7% dels punts
Aquest dolorós descens va generar dubtes sobre la continuïtat del director esportiu, José Manzanera, i també Hidalgo va demanar uns dies de reflexió. Ambdós tenien contracte en vigor. Finalment, van continuar per encapçalar un projecte nou amb un elevat pressupost i un únic objectiu: lluitar pel retorn al futbol professional. La revolució a la plantilla va ser total i no ha sortit bé. Lluny de complir les expectatives, l’equip es troba en zona de descens i ofereix una imatge molt preocupant.
La bona estrella d’Antonio Hidalgo s’ha anat apagant fins a culminar amb la seva destitució a Madrid, punt final d’una etapa farcida d’emocions fortes i una màxima intensitat. El tècnic de Canovelles deixa el seu segell, una manera de veure el futbol, un estil propi i uns resultats.
En competició de lliga regular –al marge del play-off d’ascens– ha dirigit l’equip 90 partits, amb 31 victòries, 25 empats i 34 derrotes. Això signi a un 43,7% dels punts i un 34,4% de victòries. Més enllà dels números, marxa un arlequinat de cor que sent els colors i s’hi ha deixat, com ell deia, fins a l’última gota de sang. Aquest dimarts, en una roda de premsa a la sala Miguel Quereda on n’ha fet moltíssimes i sempre amb un tracte cordial i de màxima respecte als mitjans, s’acomiadarà de l’afició.
