Al mercat francobelga el gaudeixen des de mitjans de setembre. Aquí, però, arriba a les llibreries aquest divendres. Es tracta de Degas. La danza de la soledad (Norma Editorial), que esdevé la segona entrega d’una línia començada amb un altre pintor impressionista: Monet.
“De fet, tots dos es coneixen, són contemporanis, però no es traguen l’un a l’altre”, explica Ricard Efa. “Degas veu Monet com un hippie i un bohemi, mentre que Monet troba que Degas és un esnob”, afegeix Efa, dibuixant el còmic, conjuntament amb el guionista Salva Rubio.
De fet, hi ha una bonica aclucada d’ull en tots dos llibres. “A cada llibre hi apareix una mateixa escena, però vista amb els ulls del protagonista de cada tom”, revela el dibuixant. Val a dir que n’hi ha més, de diferències, entre els dos. “Degas no era tan impressionista. Era un pintor d’estudi, no treballava a la natura, amb la pintura directa”, explica.
Si Efa va haver de surar tinta per representar la musicalitat d’altres personatges que ha retratat (com el músic Django), representar la pintura de Degas ha estat més senzill. “He plasmat la seva visió pictòrica des de la meva”, explica Efa. “I sobretot, he dibuixat tot el còmic en pastel. I és una tècnica més complexa del que sembla, perquè fer un quadre de metre i mig en pastel pot ser, però fer-ne una vinyeta és més complicat”, explica Efa sobre la tècnica emprada.
Portada del còmic / DS
Unes vinyetes protagonitzades en part per les ballarines de Degas (va arribar a fer 1.500 variacions del mateix leit motiv). Gaudim d’aquest còmic doncs, si no hi ha novetat, l’incombustible Efa no té previst cap novetat en còmic fins inicis de l’any 2023.
En tot cas, Efa viatja aquest cap de setmana a París, on signarà exemplars de Degas a diferents llibreries. I confirma així la seva ascendència entre els aficionats francesos.
