[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
No soc un gran expert en camins antics. Però sí un observador dels actuals. En la meva línia de proposar coses que costen pocs diners van avui aquests comentaris. Quan baixo cap a Can Puiggener pel carrer Florit, veig que a la placeta que hi ha al costat de l’església normalment hi ha trastos, es pot dir que en aquest cas hi ha veïns poc cívics, però crec que aquella placeta necessitaria un tractament acurat d’un urbanista i d’un biòleg. Guanyaria molt amb quatre petits canvis i algun arbre.
Ja vaig publicar l’altre dia la necessitat de canviar els plasticots de l’entrada de l’escola Tarlatana. Deu fer 50 anys que els van posar i ningú mai els ha netejat. Bé, un cop arribes al Molí de l’Amat has de vigilar tota l’estona que els ciclistes no t’atropellin. I si es fa una campanya específica per a ells i es posen multes? Una mica més amunt hi ha a la dreta el traçat de l’antic camí a Togores, passa enmig d’horts plens d’uralites i tota mena d’estris.
I si es fa una inspecció? Per aquest caminet també s’hi fiquen les bicis, contravenint totalment l’ordenança del rodal. Caldria posar-hi senyals avisant que no es pot passar i algun impediment pràctic com es va fer a Colobrers. Tornes a agafar la pista i comences a veure les tanques de ferro que hi ha pertot. Són els rastres de la batalla del Barata contra Farrés de fa 40 anys. El rovell de les tanques és un atemptat ecològic. Hi ha camins antics tallats com el que va al pla d’Arraona, una pena. I, crec, una il·legalitat. Arribem a la Torre del Canonge, que està en un estat lamentable. No costaria tant expropiar-la i només consolidar els murs, com fa la diputació al parc de Sant Llorenç amb les antigues masies com els Hostalets del Daví.
Però el més impresentable del trajecte és el sender que va de la Torre del Canonge cap a Togores. Algú ha deixat fils elèctrics o de telèfon, no ho sé reconèixer. Fa molts anys que en teoria està tallat. La policia hi posa aquelles tires de plàstics i durant molt de temps una tanca de plasticot. Hi va haver un petit esllavissament i en comptes d’arreglar-ho, el van tallar. Com que no hi ha manteniment, la fusta d’un pontet es va corcar i ara el forat ja és més gran. Amb cent euros es podria haver arreglat, dia que passa, més forat, més diners costarà. Les bicis també s’hi fiquen a tota velocitat. Després de 10, 12 o 14 anys, no es podria arreglar aquest tros de camí? A més, a la part de dalt, de tant passar-hi bicis han fet un reguerot on és impossible caminar. Posats a dir, també caldria recuperar la Font de la Torre, rodejada per horts mal ordenats. En fi, un cop arribats a Togores, veiem com els propietaris de la casa i l’ermita tenen el tancat que fa pena. Algun dia fou una tanca de fusta decent.
Han anat caient les fustes i algunes les han enganxat amb cordes de plàstic. Aquí hi ha molta gent que diu que estima Catalunya, però després no ho demostra. I l’Ajuntament per què no posa remei a un trosset de la ciutat fantàstic però que fa pena? Són quatre euros, per favor. No demano de fer uns Jocs Olímpics d’hivern al parc de Catalunya. M’ofereixo a fer una visita guiada a l’alcaldessa.
