JORDI SERRANO

Antecedents de la Caserna de la Guàrdia Civil

[Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]

conseqüència de la Setmana Tràgica, la Setmana Gloriosa per a les esquerres i per a Gabriel Alomar, que va ser el primer a atrevir-se a publicar-ho, el Gremi de Fabricants proposa tenir una caserna de la Guàrdia Civil a la ciutat per reprimir els seus treballadors en temps de vagues i mobilitzacions. El febrer del 1910, l’Ajuntament es compromet a aportar-hi 75.000 pessetes i es crea la Junta Constructora de la Casa Cuartel de la Guardia Civil presidit per l’alcalde Feliu Griera.

Hi aporten fons el Banc de Sabadell, la Caixa de Sabadell, la companyia de gas La Energia, Seydoux, Suc. de Brutau, Gorina y Valls, Cuadras y Prim, etc. Encarreguen el projecte a Juli Batllevell per tal que tingui una capacitat per a 300 persones. Es va descobrir una trama de corrupció en la construcció en què un regidor, Enric Vila, va guanyar 16.666 pessetes, enganyant els propietaris del terreny i usant testaferros. Dimiteixen els implicats, els regidors Enric Vila i Fèlix Cusidó, i més tard l’alcalde Feliu Griera. La caserna es va inaugurar el juliol del 1913 i va costar finalment 300.000 pessetes.

Fem un salt, el 13 d’agost del 1917 s’inicia una vaga general revolucionària convocada per la CNT i la UGT. Fou declarat l’estat de guerra i començà immediatament la clausura de les societats obreres. Durant aquests dies només el Partit Republicà Català donà suport a la vaga. A Sabadell hi havia 45 guàrdies civils i 17 guàrdies de seguretat. Apareixen a la ciutat el 15 de juliol del 1917 les Tropas del Regimiento de Vergara, en total, hi ha a Sabadell 350 homes amb dues peces d’artilleria. Posen un canó al carrer de l’Estrella 110 i disparen. Josep Rosas ho descriu: “Un esquadró de cavalleria muntat per disciplinaris estrets del terç estranger ha pres per assalt, com si es tractés d’una cabila rebel, els punts estratègics de la ciutat.” Hi ha 13 morts i 35 ferits a Sabadell. Hi ha 80 detencions, un d’ells Josep Rosas.

Si fem una translació al Sabadell del 2021 amb 211.000 habitants, equivaldrien a 73 morts, 198 ferits i 454 detinguts. Tres mesos després, Francesc Layret ho explica amb detall: “La vaga ha estat una sorpresa per a molts. Se sabia que a Catalunya el proletariat tenia organització, disciplina, decisió. Però ningú no podia somiar que fins i tot fora d’ella existís tan fervorosa i unànime disciplina; fins i tot en certes poblacions de la meseta castellana, que semblaven mortes a tot sentiment […]. En una vaga tan intensa i decidida, no hi ha hagut atemptats personals, ni atacs a la propietat individual, cosa que no pot evitar-se ni en els països més avançats. Fou, per tant, un moviment gloriós, respectuós.” El 3 de setembre del 1917, Manuel Tegido, el cap de la caserna de la Guàrdia Civil de Sabadell, és ascendit de capità a comandant per la repressió d’aquesta vaga. Antonio Gramsci escrivia que la història ensenya, el problema és que no té deixebles, que abans i ara la monarquia és un obstacle no només a la solució del conflicte territorial sinó a les polítiques autènticament socialistes. Ho sabia qualsevol obrer amb consciència de classe fins al 1979. Sembla que ho hàgim oblidat.

Comentaris
To Top