Història

Del camp del Gimnàstic a la plaça del Treball

Un diumenge de maig del 1987, en un acte senzill, però animat, presidit pel batlle Antoni Farrés, s’inaugurava la plaça del Treball, al barri de Gràcia. Era el punt culminant d’una reivindicació històrica per part de l’Agrupació de Veïns i l’inici d’un espai popular necessari per a la vida social del barri.

Trenta-tres anys abans, el mateix espai havia estat motiu d’una altra inauguració, el camp de futbol del Gimnàstic, el segon equip de futbol del barri. Aquella època, al barri de Gràcia hi havia dos equips de futbol: el Mercantil i el Gimnàstic. Anys més tard, el 1958, va aparèixer el Lepanto.

Foto aèria de l’any 1966 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / CEDIDA

Foto aèria de l’any 1966 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / CEDIDA

L’any 1913, alumnes del Col·legi Mercantil, conegut popularment com a Cal Tatxé, havien fundat el club de futbol Mercantil Sporting Club. Després d’uns anys de partits no oficials, l’any 1925, l’equip va ser inscrit a la Federació Catalana de Futbol i va començar a disputar partits en les competicions oficials. D’altra banda, l’any 1929, uns joves del barri de Gràcia van fundar el Gimnàstic. Els dos equips eren competidors i jugaven en terrenys diferents.

A inicis dels anys cinquanta, el camp del Mercantil estava ubicat entre els carrers Pintor Borrassà, Sobarber, Jacquard i Doctor Almera, actual zona de Can Feu-Gràcia. En canvi, el Gimnàstic tenia el terreny de joc a l’espai que ara ocupa la plaça de Fiveller, però l’any 1954 va haver de deixar aquell terreny i es va traslladar al camp que quedava encerclat pels carrers Sant Ferran, Permanyer, Manso i Jacint Verdaguer, actual plaça del Treball.

L’any 1959, el Mercantil es quedava sense camp. El pla parcial preveia tot aquell espai com a zona industrial. El camp havia de deixar pas a unes naus industrials. Just quan militava a la Tercera Divisió, el Mercantil es va quedar sense terreny de joc. Llavors es va parlar de fusionar els dos equips.

El mateix any 1959 es va procedir a la fusió dels dos equips per donar pas al Gimnàstic Mercantil. El terreny de joc seria el mateix del Gimnàstic. Hi havia una particularitat, aquella instal·lació esportiva, inaugurada el mes de maig del 1954, també ubicava les pistes d’atletisme, de manera que el camp de joc estava rodejat per la pista i just al costat hi havia la zona de salts i de llançaments. Aquesta condició duia algun problema, a vegades costava coordinar els partits de futbol amb les jornades atlètiques. L’any 1961 es van inaugurar les pistes d’atletisme de baix el riu Ripoll i la Joventut Atlètica Sabadell s’hi va instal·lar.

Al barri de Gràcia, el més antic de Sabadell, no hi havia cap plaça, ni cap espai per celebrar festes, ni trobades populars, ni per ballar sardanes. Tan sols hi havia la plaça d’Anselm Clavé i la plaça dels Jocs Florals, que eren de dimensions més aviat reduïdes. Els balls de carrer i altres actes per a la Festa Major se celebraven al carrer de Manso. El barri de Gràcia es mereixia una plaça pública prou adient.

Disputes amb l’alcalde Burrull

L’Agrupació de Veïns del barri de Gràcia (AVG), formada l’any 1973, va reivindicar una plaça. Un pla parcial antic mostrava la parcel·la ocupada pel camp del Gimnàstic Mercantil com una plaça pública. L’Ajuntament de Josep Burrull, no volia atendre les demandes dels veïns, al contrari, va amenaçar-los amb una multa de mig milió de pessetes si no esborraven unes pintades que havien aparegut demanant zones verdes, biblioteques i la plaça del Treball. L’any 1974 hi va haver un acord de l’Agrupació de Veïns amb el Club Gimnàstic Mercantil, segons el qual, quan no hi hagués partit, les portes del recinte s’obririen per deixar utilitzar als veïns la zona del costat del terreny de joc. L’any 1975 es va deixar de celebrar el Trofeu Estruch, els partits es jugaven de nit i duien molt enrenou.

Com va escriure Joan Moles i Benet, un dels seus fundadors: “L’Agrupació de Veïns va anar proposant diversos actes reivindicatius en aquella situació d’impàs. Es van organitzar concursos d’eslògans per fer visible la nostra demanda, un concurs de dibuix i pintura per a infants amb el tema de com voldrien que fos la plaça i es van fer pintades a les parets del camp de futbol amb lemes com Visca la plaça del Treball, Volem zones verdes, Volem biblioteques, etc., tots aquests actes tenien ressò en la premsa escrita”.

Després va començar el procés d’expropiació, que es va convertir en un estira-i-arronsa entre Ajuntament i els propietaris de la parcel·la, que demanaven quantitats que el consistori considerava excessives. La reivindicació i la lluita de l’AVG va durar molts anys. Finalment, el dia 10 de maig del 1987, amb la presència del batlle Antoni Farrés, es va inaugurar la plaça del Treball.

El camp de joc del Club Gimnàstic Mercantil es va traslladar al carrer de Boccaccio, al costat del pavelló de l’OAR Gràcia. Però tampoc va ser la seu definitiva, per causes de deficiències del terreny –prop d’allà hi havia passat una riera–, l’equip es va traslladar definitivament a l’avinguda d’Arrahona, cantonada carrer d’Uruguai, on hi havia el camp del Marina.

Publicitat
Comentaris
To Top