Tot i la irrupció dels últims anys de les grans superfícies, el comerç local encara resisteix i omple de vida les ciutats. La cistelleria Masclans és una de les botigues més antigues de Sabadell. Es va crear l’any 1885, i fins ara, ha superat tots els obstacles que ha tingut pel camí, fins i tot, una pandèmia.
Actualment, Miquel Gumí Masclans (Sabadell, 1962) n’és el propietari, juntament amb la seva germana. Ells són la quarta generació de la botiga. El seu besavi, que elaborava cistells a mà i estava especialitzat en la indústria tèxtil, va ser qui va obrir Masclans, que ha canviat d’ubicació tres cops en els seus 136 anys d’història –ara es troba al carrer de Sant Antoni–. “Abans que arribés el plàstic, cada ofici tenia el seu cistell. El meu besavi en venia a gairebé tots els treballadors”, explica el Miquel, que va començar a treure el cap en el negoci quan tenia 20 anys.
La cistelleria Masclans és una botiga familiar que es va inaugurar l’any 1885. Es tracta, doncs, d’un dels comerços més antics de Sabadell / LLUÍS FRANCO
Ell assegura que no va ser una decisió premeditada, sinó que la vida el va portar “cap aquí”. Això sí, afirma que sempre li havia agradat atendre els clients i treballar a la cistelleria. “També, sempre m’ha agradat explicar d’on venen els materials i com han estat fabricats”, reflexiona. El Miquel, però, no és cisteller de professió. Tot i això, els productes de la botiga són tots de producció artesana feta a Catalunya o la resta de l’Estat.
Aquest fet és el que els diferencia de les grans superfícies, assenyala Gumí. “El comerç local oferim productes de més qualitat. A més, si nosaltres no hi som, les ciutats estaran buides i fosques”, afirma. En aquesta línia, el Miquel lamenta que siguin l’única cistelleria de Sabadell. “Les grans plataformes han provocat que ja no obrin botigues de trama urbana. Així i tot, sembla que des que va arribar la pandèmia, la gent valora més la proximitat i la sostenibilitat. Ens hem d’agafar a això”, apunta.
D’altra banda, Miquel Gumí exposa que encara li queda molta corda per seguir al capdavant de Masclans, juntament amb la seva germana. De moment, però, el relleu generacional no està del tot clar, tot i que no és un aspecte que preocupi gaire al Miquel. “Encara no sabem si els meus nebots voldran agafar les regnes de la cistelleria. Tenir un negoci local no és fàcil, ja que és molt sacrificat. Entenc que potser voldran buscar altres camins. Ja veurem què passa en el futur”, assevera.
