[Per Carles Fité, periodista]
Estem fotuts. Quan va començar la temporada ningú s’esperava que arribaríem a Nadal en aquesta situació. Ningú. Però la realitat és la que és. I més enllà de buscar culpables, és més important trobar solucions. S’ha de ser realistes, i el principal objectiu aquesta temporada és no quedar entre els cinc últims, no baixar. I ja us avanço que no serà fàcil.
El Sabadell és un club amb gairebé 120 anys de vida que les ha vist de tots colors al llarg de la seva història. Moments molt bons i d’altres fregant la desaparició. Per tant, n’hem viscut de pitjors. No cal posar-se en mode autodestrucció perquè hi sortirem tots perdent. Millor sumar, remar tots plegats i confiar. I quan acabi la temporada, ja passarem comptes, corregirem els errors i assenyalarem els responsables. Però mantenint la categoria i passant pàgina a aquest malson.
Per si fossin poc les desgràcies, la Covid-19 ha contagiat alguns membres de la plantilla i ha fet que el Sabadell es perdés el partit de la setmana passada i el d’aquesta. Total, que arribarà a Nadal amb dues jornades menys. Això té la seva part negativa, en què vas veient que la salvació es va allunyant i que la franja de punts augmenta amb els teus rivals directes. Però per un altre cantó, també dona temps al nou cos tècnic a treballar amb els jugadors, a explicar les seves idees i a intentar canviar la situació esportiva i mental de l’equip. Perquè aquesta és una part importantíssima. No som tan dolents com semblem. Hi ha jugadors de qualitat, que tenen alguns dels millors sous de la categoria i poden rendir molt millor del que ho han fet fins ara. Però la dinàmica els ha portat a aquest bloqueig futbolístic que viuen ara. És allò que diuen que un vestidor és un estat d’ànim. Doncs benvinguts siguin aquests contagis i aquests ajornaments per tal de capgirar la situació. Que serveixi per canviar dinàmiques.
Queda moltíssima temporada. Molts punts en joc. I realment només podem anar cap a millor. Espero. Perquè pitjor ja seria impossible. Ens falta una victòria contundent, una remuntada, un partit que faci canviar dinàmiques i estats d’ànim. De la plantilla i de l’afició. Una afició que des del primer minut ha cregut en aquest equip i en aquest projecte. Una afició que s’ha fet soci, que tenia ganes de tornar a la Nova Creu Alta i que no ha deixat de venir setmana rere setmana. Però una afició que també necessita que l’equip hi posi de la seva part per tal de veure el seu esforç recompensat.
I no perdem detall del futbol base tampoc, que s’estan fent molt bé les coses, amb jugadors molt joves que tenen el Sabadell a les primeres posicions d’altes categories. Realment s’estan fent moltes coses bones al club, i aquesta feina es farà visible també al primer equip. Segur! Perquè ja s’acaba per fi aquest 2021, el del descens i el d’aquest inici decebedor. Però arrenquem el 2022, i ha de ser un bon any per als arlequinats. Tinguem fe!! Seguim anant al camp amb els nostres amics, els nostres pares o els nostres fills. Perquè en aquestes dates sempre recordo el meu pare. El bo del Quimet em va fer el millor regal del món. Fer-me del Sabadell i portar-me cada setmana al camp. Ensenyar-me a ser del Sabadell, no perquè guanyés sinó perquè és el meu club. A les bones i a les dolentes. Ser del Sabadell va més enllà del resultat o de la categoria on juguem. És un sentiment irracional i meravellós que la majoria d’aficionats d’altres grups guanyadors no entenen. Sempre li estaré agraït. Regaleu Sabadell i no perdeu la fe.
