La Hermandad de Nuestra Señora la Virgen de la Fuensanta, la confraria septuagenària del Districte 3, ha tornat a somriure aquest matí a mesura que els veïns i veïnes del barri de Ca n’Oriac anaven apropant-se a la plaça de la parròquia del Sagrat Cor per gaudir plegats de les migas de Nadal. Una iniciativa ben arrelada al quarter que s’havia trobat molt a faltar a causa de la pandèmia. No només pel fet d’aplegar-se i fer barri, com els hi agrada dir, sinó perquè la celebració s’acompanya d’una recollida d’aliments que s’ofereix a les famílies més vulnerables abans de les festes de Nadal.
Una iniciativa solidària que enguany ha pogut recol·lectar fins a 50 lots d’aliments que s’entregaran el pròxim 19 de desembre, acompanyats d’alguna sorpresa que la congregació entregarà a la canalla perquè també puguin tenir unes festes més dolces.
La recollida d’aliments s’ha fet en paral·lel a les migas de Nadal, avui a Ca’n. Oriac/ LLUÍS FRANCO
I és que les migas, entre altres activitats, que organitza la Germandat, tenen una funció irreprotxable “de cohesió veïnal“, explica distès el regidor d’educació Manuel Robles, abans d’arremangar-se i fer pinya a la cuina. “El barri de Ca n’Oriac no es podria entendre sense la confraria“, explica el president de la Hermandad de la Virgen de la Fuensanta, Antonio Padilla.
El Gènesi d’una tradició
Originària de la Serra de Carrascoy, a la pedania d’Algazeres, on hi ha un santuari dedicat a la patrona de Múrcia, la verge de Fuentsanta, va peregrinar des de llevant fins al carrer Indústria de Sabadell amb bitllet de tren per a terrícoles, com tants d’altes sabadellencs que van migrar fins a Ca n’Oriac a la dècada dels cinquanta i seixanta. Padilla ens explica que no van posar els carrers, encara els marges del veïnat, mirant cap al sud, l’actual Concòrdia, lluïen ben diferents. Voltava l’any 52 quan la congregació que avui es reuneix entre l‘Avinguda Matadepera i el passeig de Sant Bernat, nova ubicació per motius Covid, començava a teixir el model associatiu del barri de Ca n’Oriac. Una de les lliçons que tantes vegades s’ha repetit al marge de les planificacions urbanístiques des dels despatxos: la cooperació i la solidaritat neix al carrer, i moltes vegades, com avui ho fa tota la confraria, de forma totalment desinteressada.
Els voluntaris i veïns de la congregació fan pinya al voltant de les migas /LLUÍS FRANCO
Teixint complicitats
“L’esforç de la germandat és més tradició que per devoció” ens explica Antonio Padilla, el successor a la presidència de la confraria després de la mort per Covid de Vicente Lorente. “L’objectiu és continuar la xarxa solidària que van crear els nostres pares durant la dictadura”. Mentre parlem, el ball entorn de la paella que cou les migas és constant, com un aquelarre al costat del foc, en tot s’hi pot veure un ritual. “M’he llevat a les cinc del matí per venir a ajudar, el més important és donar-li temps al pa”, comenta Kevin Alcaide. La seva familia és originària de La Ñora (en murcià medieval, roda hidràulica), famosa per les seves séquies.
Mentre les migas van perdent la humitat, els somriures i les abraçades s’intercalen, a banda de la congregació de Fuentsanta, també hi són els de la Virgen de Gràcia, patrona de Carmona (Sevilla), d’advocació mariana pronunciada per l’Arcàngel Sant Gabriel, o la Virgen de la Cabeza, d’Andújar, Jaén. La insígnia de Sabadell, el fil, la indústria, i la seva gent, segueixen teixint conjuntament.
