[Per Josep Mercadé, periodista]
La mesura cautelar del Tribunal Superior de Justícia de Barcelona que obliga a impartir un 25% de classes en castellà a P5 a l’escola el Turó del Drac de Canet de Mar ha encès un sector de la societat que considera que és una interferència de l’aparell judicial en l’educació en català. Les reaccions, però, revifen un foc latent amb unes flames que probablement beneficiaran aquells que cerquen, en la confrontació lingüística, unes altres finalitats.
La situació no és nova i tampoc el fet que el poder judicial acabi afavorint demandes d’un sector de la població de Catalunya que se sent agredida pel que consideren una excessiva presència de la llengua catalana a l’ensenyament. Per això s’utilitza la baula més feble com són els infants. Un parany amb la connivència de determinats mitjans de comunicació de fora per donar una imatge de confrontació lingüística permanent i, el més bèstia encara, de discriminació del castellà a Catalunya.
Però hem de lamentar, també, la manca d’unitat en el si de la coalició de govern de la Generalitat. Mentre uns animen a la desobediència sense més, el conseller d’Ensenyament hi posa una pàtina de realisme i diu que no poden fer res davant aquesta decisió judicial. Però tot plegat ja s’ha magnificat. El mateix que les quotes de català a les plataformes televisives, quan potser seria més reivindicable garantir uns subtítols en català que no pas el doblatge per ajudar a tenir més domini d’altres llengües.
Arribats a aquest punt, potser caldria reprendre el procés de normalització lingüística d’una altra forma. Actuar més i deixar de banda proclames contra les mesures judicials. És la possibilitat de treure de l’armari experiències que als anys vuitanta va aportar Sabadell per facilitar l’aprenentatge del català i la normalització lingüística en una societat que no era gaire procliu a parlar en català.
I cal recordar una persona que ens va deixar el 2020, Pere Fortuny, que, com a regidor d’Educació, va ser un dels impulsors de l’anomenada experiència Font Rosella. En aquesta escola del barri de la Concòrdia es va dur a terme un treball exemplar per facilitar el coneixement del català entre el professorat castellanoparlant. Gràcies a aquell treball van poder transmetre la llengua i els costums als alumnes de moltes escoles.
Aquell procés de normalització lingüística no va evitar que molts nois i noies seguissin parlant en castellà fora de l’escola, però va aconseguir un elevat coneixement de la llengua catalana entre els fills i filles de la població nouvinguda dels anys seixanta i setanta.
