[Per Xavier Ludevid, arquitecte urbanista]
En el mandat passat (2015-2019), el Govern municipal va posar les bases per a la finalització de la transformació del passeig de la Plaça Major que estava pendent a conseqüència de les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat fins als barris del nord de Sabadell.
L’esvoranc generat per l’estació a una profunditat notable va portar com a resultat la construcció precipitada d’uns forjats que haurien d’allotjar un nou aparcament al centre de la ciutat que es connectés amb l’existent i millorar-ne els accessos eliminant alguna de les rampes com la dels carrers del Sol i del Pedregar.
Els temes pendents, doncs, eren la millora de la urbanització del Passeig i la construcció de l’aparcament, dos temes cabdals que generen un gran debat ciutadà. De l’aparcament en parlaré en una altra ocasió.
Per a la millora de la urbanització es va encarregar a l’arquitecte Rafael de Cáceres que estudiés els antecedents i fes una proposta, que va resultar la de més sentit comú, afegir dues línies més d’arbres amb escocells correguts, una pèrgola a la sortida de l’estació per dignificar-la, donar-li confort i ombra, un espai amb aigua a la part nord, deixant un espai suficient per a les terrasses comercials i per a les activitats ciutadanes.
La dificultat radica bàsicament a poder plantar els arbres en un espai petit d’un gruix màxim sobre la llosa de l’estació d’1,40 metres de terres, que es resolia mitjançant amples i llargs escocells correguts en sentit nord-sud amb terra estructural i reg gota a gota. Tota la proposta es va concloure amb un avantprojecte del conjunt i amb el projecte executiu de la pèrgola sobre l’accés a l’estació de la qual es van arribar a licitar les obres, però que no s’han acabat d’adjudicar.
Per verificar que la proposta tenia una bona acollida ciutadana, en el seu moment vaig aconsellar, com així es va fer, una simulació real de com podria quedar el Passeig. Així doncs, a l’estiu del 2018, vàrem instal·lar sobre el paviment 15 alzines amb contenidors en posicions semblants a les que prevèiem per al projecte definitiu i avaluar-ne l’efecte.
Amb aquesta acció provisional, el debat sobre la urbanització del Passeig es va atenuar dràsticament. Penso que la proposta connectava amb allò que és més ancestral i emocional en els humans a la ciutat: la presència i el contacte amb els arbres. Un Passeig amb alineacions d’arbrat semblava clar que era la millor solució.
El projecte que s’ha redactat en aquest mandat, que sembla que s’executarà aviat, dona continuïtat a aquella proposta inicial amb alguns canvis que m’agradaria comentar, perquè encara s’és a temps de corregir-los i introduir-hi millores.
L’aparició d’una cinquena línia d’arbrat, que no discuteixo, ja que en principi com més arbres millor, va acompanyada de la proposta errònia d’agrupar una part important dels escocells, no en el sentit del recorregut principal dels vianants que és nord-sud, sinó de forma transversal.
Aquest fet, no agrupar els arbres amb escocells correguts nord-sud, com es proposava a l’avantprojecte, redueix molt l’amplada dels espais per caminar en la direcció nord-sud, que és la direcció principal de passejar en aquest espai. Agrupar els escocells transversalment, sumat a la limitació dels gruixos de terra, obliga els projectistes a la construcció enlairada de la base d’algun parterre que afegirà barreres als vianants.
A més, en la major part del recorregut s’obligarà a passar per les reixes de ventilació de l’estació, cosa que és força desagradable.
La no construcció de moment de la pèrgola sobre l’accés a l’estació és una llàstima. Aquesta pèrgola té el sentit de crear un espai d’ombra sobre les escales d’accés a l’estació amb un petit espai per allotjar activitats sota cobert. Genera un espai domèstic de qualitat dins del Passeig, emfatitza l’accés a l’estació i li dona més prestància.
Si us plau, no esguerreu el Passeig!
