La barraca, que era de fusta, va estar en funcionament menys d’un any. Els incendis eren els desastres més usuals dels primers cinematògrafs. En els primitius aparells, la combustió dels vapors d’èter que alimentaven la làmpada del projector junt amb la inflamabilitat del cel·luloide, originava greus incendis.
Lluny de desanimar-se, Marçal Ballús, va arrendar el teatre Cervantes per fer-hi sessions de cine amb pel·lícules que li proporcionaven els germans Lumière. A més, també les llogava a empresaris d’altres ciutats. Més endavant va crear un circuit de sales d’exhibició arreu de tot el Vallès: a Castellar del Vallès, Rubí i Caldes; i comarques veïnes, com Osona i Berguedà amb sessions a Manlleu, Torelló i Berga.
Acabat el contracte amb el teatre Cervantes, va obrir, el febrer de 1908, un local a la Rambla de Sabadell, el Cine Pas. El projecte va resultar un fracàs econòmic, fet que causà una profunda decepció en Ballús i va decidir deixar la carrera d’empresari cinematogràfic per dedicar-se, només, a l’odontologia.
Marçal Ballús i Bertran va néixer a Barcelona el juliol de 1871. Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1891. Acabada la carrera es va especialitzar en odontologia. Va arribar a Sabadell per fer una suplència d’un dentista i va descobrir que la ciutat li agradava. Amb moltes possibilitats de feina, va establir una consulta privada al capdamunt de La Rambla, on exerciria tota la seva vida. Va morir a Sabadell el febrer de 1937. L’any 1984 el Consistori li va atorgar un carrer al barri de Sant Julià.
Fins aquí, uns detalls biogràfics de Marçal Ballús que ningú pot negar ni discutir. N’hi ha d’altres, com per exemple, que va ser l’autor de la primera sessió cinematogràfica de Sabadell que és qüestionada per Jon Letamendi i Jean Claude Seguin.
Està escrit per diversos autors sabadellencs que, Marçal Ballús, molt interessat per la fotografia, va descobrir el cinema a París. Amb el seu amic i soci Magí Ribera van viatjar a la capital francesa, on van assistir a les primeres sessions d’exhibició cinematogràfica al Saló Indi del Gran Café de les pel·lícules, sobre les escenes de la vida quotidiana, que els germans Lumière havien filmat amb un aparell de la seva invenció. Ballús va quedar tant fascinat que va decidir portar l’invent a Sabadell. Va encarregar un aparell de projecció i unes quantes pel·lícules, que projectaria per primer cop al teatre de Los Campos de Recreo, el 27 d’abril de 1897, data de la primera sessió de cinema a Sabadell i una de les primeres a Catalunya. L’exhibició va tenir un gran èxit de públic i es va repetir unes quantes nits.
El contingut d’aquest darrer paràgraf és qüestionat i negat a Los orígenes del cine en Cataluña, de Jon Letamendi i Jean Claude Seguin, publicat per l’Institut Català de les Indústries Culturals, l’any 2004. Per aquests autors l’artífex de la primera projecció de cinema a Sabadell va ser l’operador i empresari Alberto Duran amb el seu Kinematógrafo que havia adquirit a París.
Jon Letamendi, metge de professió i Jean Claude Seguin, catedràtic de la Universitat Lumière Lyon 2, són autors de diversos llibres, articles i ponències, sempre en l’especialitat del cinema. Segons ells, la primera exhibició de cinema a Sabadell va tenir lloc el dia 10 de gener de 1897 al Teatre Euterpe, amb l’aparell propietat d’Alberto Duran. Aquell dia, el setmanari Lo Catalanista anunciava:
– Tant a la tarda com per la nit, en lo segon intermedi, se repetiran las fotografies animades (El Kinematógrafo).
Tanmateix afirmen que l’exhibició del 27 d’abril del mateix anys als Campos del Recreo, també va ser amb el Kinematógrafo de Duran, qüestionant del tot l’autoria de Marçal Ballús. Sembla que es van repetir sessions fins el mes de maig:
– A la nit (estreno) de la República Chamba y los cocineros i tant a la tarda com a la nit, se presentaran el Kinematógrafo i Mr. Charles Lamas.
Posen molt èmfasi en el predomini del teatre a la ciutat:
«La población era bastante aficionada al teatro, cuyas crónicas llenaban la mayor parte de las noticias de espectáculos. Sin embargo, la prensa apenas se detiene en comentar las exhibiciones cinematográficas, motivo por el que tampoco volvemos a tener más referencias de Durán y, por ello, que desconozcamos cuando abandonó sus actividades en el coliseo de la ciudad».
Més enllà de la qüestió que estaríem parlant del fet puntual de qui va protagonitzar la primera exhibició cinematogràfica a Sabadell, ningú, Letamendi i Seguin inclosos, pot qüestionar la vàlua, la personalitat i la bona feina realitzada per Marçal Ballús en els inicis del cinema a Sabadell. A més, el tracte, en el contingut del llibre, d’aquests dos autors a la figura de l’odontòleg cinèfil conté unes dosis de lletja ironia que, per educació i per ètica, es podien haver estalviat.
