[Per Ana García Molina, llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials; Presidenta de la Comissió d´Economia i Sostenibilitat- Col·legi d´Economistes de Catalunya]
Per primera vegada la ciència (informe de l’IPCC que emfasitza la urgència climàtica d’actuar en un termini de menys de 10 anys per reduir les emissions de CO2) i la política quedaven alineades a la reunió de Glasgow d’aquest novembre passat. Això ens porta a abraçar un cert «optimisme» no sense «reserves». Tenim grans desafiaments però ens cal la concreció de les accions.
- Compromís dels països a retallar les emissions de CO2 per al 2030 a fi de mantenir l’objectiu d’1,5 °C segons l’Acord de París. En els últims mesos a Europa se li han afegit els EUA i la Xina. L’Índia s’hi ha afegit comprometent-se a generar el 50% d’electricitat a través d’energies renovables per al 2030. Dels 200 països, 151 van presentar nous plans climàtics (contribucions determinades a nivell nacional o NDC) que haurien de permetre reduir les emissions mundials en un 45% per al 2030 i poder mantenir l’objectiu d’1,5 °C. Però Austràlia, la Xina, Aràbia Saudita, el Brasil i Rússia, principals emissors, presenten unes NDC més dèbils.
Si els països aconsegueixen complir tots els seus plans per al 2030, l’escalfament es podria reduir a un 2,4 °C, i en cas de complir-se els objectius per arribar a un nivell zero d’emissions netes, arribaríem a un escalfament d’1,8 °C. Cal una sòlida revisió i reforçament dels objectius per al 2030, que s’han de presentar abans del 2022.
Limitar l’escalfament global a 1,5 °C és essencial per evitar els pitjors impactes de la crisi climàtica. Imatge: NASA
- Accelerar els esforços per eliminar gradualment l’energia del carbó i suprimir també les subvencions als combustibles fòssils ineficients. El compromís de 23 països (entre ells, grans consumidors de carbó com Indonèsia, Vietnam, Polònia i Corea del Sud) d’eliminar progressivament el carbó, i el compromís de 39 països per acabar amb les ajudes de finançament directes van ser força rellevants a la COP26. Serà suficient per acabar amb l’era del carbó?
- Més de 450 empreses que representen 130 bilions de dòlars en actius es van adherir a la Glasgow Financial Alliance for Net Zero per aconseguir les zero emissions netes per al 2050. S’ha incomplert l’aportació climàtica de 100.000 milions de dòlars anuals de finançament als països en desenvolupament, tot i que s’aporten centenars de milions de dòlars en subvencions als combustibles fòssils. Ha sortit el compromís de duplicar per al 2025 el finançament per a l’adaptació. Significa uns 40.000 milions de dòlars. Com s’assoliran els objectius de finançament?
- Es requereix un nou mecanisme de «pèrdues i guanys» per compensar de forma urgent els països en desenvolupament pels impactes climàtics. Quin serà finalment el finançament necessari?
- 109 països que representen les emissions mundials de metà i el 70% del PIB mundial van signar el compromís per reduir aquestes emissions en un 30% entre 2020 i 2030. Es tracta d’aturar i invertir el procés de pèrdua dels boscos i degradació de la terra. Els compromisos de Brasil i el Congo van ser molt rellevants. Les feines de protecció, restauració i gestió sostenible seran sostingudes amb 20.000 milions de dòlars. Com es detallaran les polítiques per assolir els objectius?
- Respecte als mercats internacionals de carboni (article 6 de l’Acord de París), s’ha acordat l’ús d’antics crèdits d’emissions per complir nous compromisos climàtics. Per avançar en la reducció d’emissions s’ha d’evitar la doble comptabilització. Quines directrius s’han d’establir per garantir que aquests crèdits antics siguin reduccions reals de les emissions?
Imatge: CCbySA FannyCharly, Weekend sunset 2014. Imatge de capçalera: CCbySA Nebojsa Mladjenovic, Sauvaje 2009, Flickr.
Un procés que requereix el consens de 200 països no pot avançar suficientment ràpid. El gran desafiament dependrà de la mobilització dels bilions de dòlars per adaptar de forma eficaç l’economia. S’ha de trobar la combinació òptima de mecanismes de finançament. Els últims estudis que estan sortint sobre els costos econòmics del canvi climàtic ens alerten que poden ser sis vegades superiors a l’estimat fins ara. El PIB mundial podria reduir-se al voltant del 37% aquest segle, segon l’estudi d’Environmental Research Letters.
Potser el sector privat ens podrà salvar? El més important no és tant el text acordat a Glasgow, sinó el que faran concretament els governs i els parlaments legislant, les empreses aplicant criteris de bones pràctiques, i les institucions fomentant l’aplicació de les lleis i reglaments. I els ajuntaments (l’administració més pròxima a la ciutadania) també hi tenen quelcom a dir per fer possible el canvi cap el nou paradigma que es reclama durant aquesta dècada decisiva. Es necessiten canvis sistèmics en àmbits tan importants com l’energia, la indústria i el sistema financer. Res pot ser igual si volem aturar l’escalfament global i conservar l’espècie humana. Oi?
____________________________________________________
IPCC
https://archive.ipcc.ch/home_languages_main_spanish.shtml
Acord de París (United Nations Climate Change)
https://unfccc.int/process-and-meetings/the-paris-agreement/the-paris-agreement
NDC
https://www.un.org/en/climatechange/all-about-ndcs
L’energia del carbó (BBC News)
https://www.bbc.com/news/science-environment-59159018
Glasgow Financial Alliance for Net Zero
Pèrdues i guanys (United Nations)
https://news.un.org/en/story/2021/11/1105222
Pèrdues dels boscos (UN Climate Change Conference UK 2021)
https://ukcop26.org/glasgow-leaders-declaration-on-forests-and-land-use/
Environmental Research Letters
https://publishingsupport.iopscience.iop.org/journals/environmental-research-letters/
Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
