Majoritàriament som una societat preocupada i ocupada per la formació dels nostres fills, enfocats perquè trobin les millors oportunitats de futur i que el coneixement els permeti tenir una vida plena i satisfactòria en tots els sentits. I ho fem intentant trobar un ensenyament, unes experiències i uns valors bons i de qualitat, tot i això, penso que força sovint deixem de banda altres aspectes importants en la seva educació com el joc i l’entreteniment.
Per entendre alguns valors equivocats que a vegades els adults inculquem inconscientment als més petits de forma normalitzada, posar d’exemple com de poc significativa pot ser la seva reacció quan aquests veuen una escena violenta en una pel·lícula, sigui un tiroteig a un western o una baralla de superherois, on pots acabar tenint la sensació que els arriba a alarmar més un nu o un petó que un assassinat.
El mateix passa amb alguns jocs de taula populars, molts d’ells creats als segles XIX i XX amb les lògiques del moment, que poden semblar innocents, però tracten conceptes morals complexos per a segons quines edats. Conquistar països per la força bruta, adquirir actius de forma desmesurada, simular ser un executiu agressiu sense escrúpols o preparar l’organització d’una malifeta podrien ser algunes de les temàtiques que podem trobar avui a la majoria de punts de venda. Arribats aquí, les preguntes a fer serien forces. Com poden afectar aquestes experiències lúdiques a la manera de pensar i actuar dels adults del futur? Ajuden aquests aprenentatges poc empàtics a crear ciutadans solidaris i compromesos amb la seva comunitat? Poden tenir els jocs continguts morals i didàctics actualitzats i a la vegada ser divertits?
Vaig tenir l’oportunitat de viure la creació i producció de diferents jocs educatius amb una universitat i una escola de finances amb ajuda de mestres, creadors de dinàmiques, analistes i psicòlegs infantils, veient com aquests incorporaven noves competències formatives i mecàniques modernes de rol que obliguen intencionadament els jugadors a tenir una forma d’actuar solidària i raonada, i també prenent decisions en lloc de dependre de l’atzar (daus i altres recursos aleatoris). A la fi, col·locar el jugador a prop de la gestió simulant situacions molt reals. Com a resultat, van aconseguir que aquests simuladors d’emprenedoria, economia neta i finances ètiques hagin estat valorats molt positivament entre d’altres per la Comissió Europea, la Generalitat de Catalunya, diferents organismes educatius i premsa especialitzada com a eines innovadores d’ajuda i suport a formadors i famílies i pel seu vessant d’incidir en la formació i en el benefici social mitjançant aquestes noves maneres de jugar.
Soc de l’opinió que una marca coneguda, una il·lustració encertada, uns materials adequats i una bona publicitat poden amagar les mancances o defectes d’un producte i poder seria bo per als usuaris reglamentar l’obligatorietat que cada tipologia de joc i joguina incorpori una descripció en l’embalatge, on de forma clara exposi els seus beneficis psicoeducatius, els riscos per l’ús segons edats –això seria una versió completa de l’actual model nord-americà d’advertències de continguts als videojocs–, i també el nom de l’autor o font de coneixement i l’any de creació, per poder entendre millor en quin entorn social es va crear.
