Fa tot just un any, en un article titulat “El nou horitzó del Diari” en aquest mateix espai, explicava com ens imaginàvem el futur proper. Per una banda, identificava dues tendències que la pandèmia (llavors no sabíem que un any després encara hi estaríem immersos!) havia ajudat a consolidar: la revalorització de la proximitat i la comunitat local front l’inèrcia globalitzadora, per una banda, i l’acceleració vertiginosa del món digital (deia que havíem avançat quatre anys de digitalització en només uns mesos de pandèmia, i probablement no exagerava). Els dos processos, deia, afectaven al diari en sentits oposats, i ens obligaven a aixecar la mirada i entendre com garantir la sostenibilitat futura en els nous escenaris.
En el mateix article parlava d’un projecte, sense citar-lo, que havia de ser el primer pas d’un grup de premsa local amb vocació de país, impulsat des del Vallès. Un any després, no cal dir que aquell projecte era l’adquisició de l’editora de Diari de Terrassa.
2021 ha estat un any intens, frenètic i un dels més gratificants de la meva vida professional. En només 11 mesos hem estat capaços de rellançar i donar la volta a un Diari de Terrassa que feia anys que arrossegava una situació econòmica i de gestió extremadament complicades, situant-lo altre cop al centre de l’escenari. Hem integrat processos administratius i de producció amb els de Diari de Sabadell, i hem fet protocols d’integració per les futures incorporacions. Hem pogut consolidar totes les sinèrgies de costos previstes, i hem començat a veure el potencial de les sinèrgies comercials. I hem rellançat les edicions digitals d’ambdos Diaris, invertint en una estructura digital comuna que ha d’anar molt més lluny. I tot això mantenint estrictament la qualitat periodística i l’autonomia editorial de les dues redaccions, que només comparteixen la passió pel periodisme local i un disseny excepcional.
El mèrit, no en tinguin cap dubte, és de les 42 persones que integren a dia d’avui l’equip dels dos diaris. Un equipàs professionalment extraordinari, format per persones honestes, compromeses i responsables, que han abraçat els canvis i s’han implicat -sovint molt més del que els hauria pogut demanar mai- en un projecte que saben que té sentit. A tots ells els dic, en persona i també des d’aquí: moltes gràcies, us prometo que em deixaré la pell perquè tot l’esforç de veritat valgui la pena.
El resultat d’aquest 2021 és que Grup Edicions de Premsa Local, l’editora que agrupa Diari de Sabadell i Diari de Terrassa, tancarà el seu primer exercici amb beneficis, i un volum de facturació i una cobertura que ens converteix en el principal grup de comunicació del Vallès.
Però el camí no acaba aquí. Si l’any passat escrivia que 2021 seria l’any més ambiciós, ara toca dir que 2022 ho será encara més. El que hem creat fins ara és el primer pas d’allò que explicàvem: que per sobreviure al nou món havíem de créixer, fer gruix i guanyar estructura i volum, per poder construir els mitjans que volem i evitar dependències incòmodes.
El futur passa per créixer amb mitjans de mida i vocació editorial homologables als nostres, amb autonomia editorial i una estructura comuna capaç d’atreure talent i generar un periodisme ambiciós, sostenible i d’una qualitat incontestable. Però aquest futur, que fins ara partia del paper, és també necessàriament digital i va de crear una xarxa sòlida de comunitats locals, ben definides i ben defensades editorialment, i per un entramat de comunitats d’interessos al voltant de productes editorials ben dirigits i ben enfocats.
Això que intento explicar, que espero que en un any s’entengui millor, és el projecte professional al que m’agradaria dedicar els propers deu anys de la meva vida, i serà un projecte de país, ambiciós, independent, sostenible i, espero, d’una rellevància que perduri.
Que tinguin un magnífic any nou.
