El 2021 del Centre d’Esports Sabadell es podria resumir amb una foto: el dolorós descens consumat a finals de maig a Anduva després de la victòria més inútil de la història davant el Mirandés. Però hem volgut trobar 12 claus per explicar un any intens, marcat pel coronavirus i els estadis tancats a pany i forrellat al públic. L’afició arlequinada no va poder gaudir d’un retorn al futbol professional que va ser efímer.
1- El penal absurd contra el Lugo
En una temporada sempre hi ha accions puntuals que poden marcar el destí d’un equip. El Sabadell havia encadenat una bona ratxa sense perdre -amb més empats que victòries, això sí- que li va permetre arribar a l’equador de la lliga fora de la zona de descens pel ‘goal–average‘. Però la situació hauria pogut ser molt més favorable sense un penal tant innecessari com absurd d’Iker Undabarrena en l’últim minut de l’afegit davant el Lugo que va frustrar una merescuda victòria. Van volar dos punts que serien claus al final de la lliga perquè l’equip gallec es va convertir en rival directe i va aconseguir la permanència per un punt.
2- Fracàs en el mercat d’hivern
Després de moltes setmanes d’incertesa i negociacions en diferents fronts, la direcció esportiva encapçalada per Jose Manzanera no va poder tancar cap fitxatge en un últim dia de mercat d’hivern de bogeria que va coincidir amb un altre empat decebedor a casa davant el Logronyés (0-0) amb un penal malbaratat per Edgar a l’últim minut. Van sonar els nomes de Ramon Azzez (el Cartagena se’l va emportar a l’últim moment pagant més) i Eugeni Valderrama (va preferir continuar a l’Osca). En canvi, l’única incorporació, el davanter Álvaro Vázquez (cedit per l’Sporting) va ser un gran fracàs: pocs minuts, moltes lesions i cap gol. Els diners es van quedar a la caixa i no sobre la gespa. Un error de càlcul que es va pagar molt car.
Penal Sabadell-Albacete (Edgar)
3- Trajectòria desastrosa a la Nova Creu Alta
Fer-se forts a casa és un dels manaments pels equips que aspiren a la permanència. El Sabadell no el va complir. De fet, va ser més fiable com a visitant. A la Nova Creu Alta el 2021 ha estat un calvari permanent. Entre la lliga SmartBank i l’actual Primera RFEF ha disputat un total de 28 partits i només ha estat capaç de guanyar-ne 6. La resta, 11 empats i 11 derrotes. Això significa un percentatge paupèrrim del 34,5 % dels punts. El Sabadell és ara mateix el pitjor local del grup segon de la Primera RFEF. Una trajectòria pèssima que també va pesar moltíssim en el descens i continua pesant en la difícil situació actual.
4- Fatídic ‘0 de 9’ i falla la carambola
Després d’una reacció gairebé miraculosa amb les dues victòries consecutives a la Nova Creu Alta davant Mallorca i Rayo Vallecano -dos equips que van acabar pujant a Primera Divisió-, el Sabadell va malbaratar una gran ocasió de consolidar les seves aspiracions de salvació amb un inexplicable ‘0 de 9’ en el tram més decisiu del campionat: Oviedo, Tenerife i Alcorcón. Això el va deixar al límit i sense dependre d’ell mateix en les dues últimes jornades. El descens es va consumar a Anduva. El mèrit va ser arribar a l’última jornada amb vida i opcions matemàtiques, però calia una triple carambola: guanyar a Miranda d’Ebro i que punxessin almenys dos dels tres rivals directes: Alcorcón, Logronyès i Lugo. El conjunt d’Antonio Hidalgo va fer la feina amb gols de Juan Hernández i Stoichkov i també va fallar el Logronyès de manera sorprenent a Las Gaunas, però la inesperada victòria del Lugo a Vallecas va resultar fatídica. Un punt, un gol, aquesta va ser la diferència entre la permanència i el dolorós descens.
5- Fitxatges que no estan a l’altura
En l’hora de l’anàlisi final, és evident que va faltar qualitat. El hàndicap d’acabar la temporada 19/20 molt tard va repercutir en el mercat de fitxatges i els teòrics reforços van venir gairebé tots de Segona B. Només els cedits Juan Ibiza i Stoichkov – qui va arribar a última hora gairebé a contracor i amb un cost de mig milió d’euros- i Pierre Cornud van oferir un rendiment notable. En canvi, les peces d’atac no van estar a l’altura: Juan Hernández – malgrat els seus 6 gols -, Gorka Guruzeta o Víctor. Tampoc Undabarrena, tot i la seva experiència a Tenerife, va ser capaç de donar el toc d’equilibri necessari al mig del camp, amb accions puntuals desafortunades.
6- Descomposició de la plantilla excessiva
Un descens sempre és traumàtic i en aquest cas potser ho va ser massa. La direcció esportiva va decidir fer allò de ‘foc nou’ i la desbandada va ser monumental. Només van continuar els que tenien contracte en vigor. L’aposta econòmica -encara que va trigar dues setmanes a concretar-se el pressupost- va ser contundent: 2,7 milions destinats només a la parcel·la esportiva per construir un equip guanyador i amb un únic objectiu: lluitar pel retorn al futbol professional. Van arribar un total de 17 fitxatges, alguns amb una notable experiència a Segona A. Pel camí es van quedar jugadors amb gran pes específic al vestidor els últims anys com Ángel Martínez (retirat), Josu, Pedro Capó o Edgar Hernández.
7- Símptomes preocupants i desfeta
A la pretemporada – les incorporacions van anar arribant en comptagotes – es van veure alguns símptomes inquietants, com la falta de gol. Però la consistència defensiva ho va tapar tot. Un inici de lliga amb tres empats encara no va encendre els llums d’alarma, però després l’equip va oferir una desesperant nul·litat ofensiva que es va agreujar quan va començar a rebre gols. L’operació renove havia fallat. Falta de connexió amb el sistema d’Antonio Hidalgo i jugadors que han rendit molt per sota de la seva teòrica qualitat i vàlua econòmica han abocat el Sabadell a una situació límit.
8- Zero gols dels davanters
Una dada esfereïdora afecta directament als dos davanters específics. Els dos ‘9’, Toni Gabarre i Kaxe, encara no s’han estrenat després de 17 jornades. Cert que no han jugat tots els minuts, però la seva ineficàcia és increïble. Gabarre havia fet 15 gols amb l’At. Balears fa dues temporades i Kaxe venia avalat per la seva trajectòria amb la Ponferradina. Fins i tot Hidalgo i ara Munitis han preferit jugar sense ‘9’ i donar la responsabilitat atacant a Jacobo, pitxitxi de l’equip amb 4 dianes. L’equip només ha marcat 9 gols en aquestes 17 jornades (dos de penal i un en pròpia porteria).
9- Més de 5.000 socis, nota positiva
De les poques notes positives del 2021. S’ha batut el sostre de socis d’ençà que hi ha control estadístic a Segona A i Segona B (ara Primera RFEF). Una gran campanya del club i la il·lusió per estar a la zona de privilegi van animar els aficionats, a més de promocions molt profitoses pels clubs de territorial de la ciutat. La decepció també ha estat gran i les mostres d’indignació no han faltat en alguns moments.
10- Doble destitució: Manzanera i Hidalgo
Per partida doble. Primer va caure el director esportiu José Manzanera en una estranya decisió del Consell d’Administració que pretenia reforçar la figura d’Antonio Hidalgo. Però els resultats van acabar condemnant també el tècnic de Canovelles posant així fi a una etapa molt intensa de tres anys. La relació amb un sector de l’afició era molt tensa.
11- Arriba Pedro Munitis
Després de fer un càsting amb diferents tècnics, l’Àrea Esportiva – ara amb Brunot Batlle, Axel Torres i el secretari tècnic Miguel de Hita – es va decantar per un home carismàtic sobretot en la faceta de jugador, internacional absolut i ex del Racing, Real Madrid o Deportivo. A les banquetes tenia certa experiència, però sense massa èxit. Ara espera aportar el seu caràcter i un nou sistema de joc per sortir del forat. A la lliga, suma una derrota (Andorra) i una victòria (meritòria, a Castelló) que podria ser el punt d’inflexió definitiu. El Sabadell acaba el 2021 en zona de descens, a 6 punts de la permanència i 14 del play-off, distància que es podria reduir a zero i vuit punts respectivament si guanya els dos partits pendents – ajornats pel brot de Covid en la plantilla arlequinada – contra UE Costa Brava i el cuer Betis Deportivo.
12- Pèrdues d’1,2 milions
La Junta General d’accionistes va aprovar els comptes i unes pèrdues previstes d’1,2 milions d’euros per la temporada 21/22, conseqüència de la gran aposta esportiva per lluitar per l’ascens. El president Esteve Calzada va assegurar que els inversors cobririen aquest dèficit, però ell mateix també va deixar clar que seria la seva última aportació al club. Un futur d’incertesa que caldrà seguir en el 2022, sobretot pel paper de la resta d’inversors que representa el sabadellenc Pau Morilla–Giner.
