Va ser una de les sorpreses del 2021. Jesús Rueda, molt més conegut per ‘Betis’ per la seva estima al popular club andalús, va fer un pas al costat deixant la Sabadellenca, el club de la seva vida. No sembla un adeu sinó un fins ara. En una entrevista reflexiona sobre els motius de la seva decisió i plans de futur.
El motiu és exclusivament personal? S’han barrejat diversos temes. Feia molts anys que entrenava i ara tinc un fill molt petit i la meva mare no es troba gaire bé. Vull estar amb la família i dedicar-li més temps.
Després de tants anys bolcat en el futbol, què és el que més t’agrada de la nova vida familiar? Gaudir del nen, veure-ho com es fica al llit i com s’aixeca és molt bonic. Estar amb ell hores i hores és meravellós. Ara tinc més temps per aprofitar-ho. Amb els partits els caps de setmana i els entrenaments era impossible.
També tens més temps lliure per a tu. Què fas? Doncs si em ve de gust vaig al gimnàs i si no, a descansar una mica que també em fa falta. D’altra banda, m’agrada viatjar i especialment a Sevilla per veure del Betis al Benito Villamarín sempre que puc.
Això del Betis es porta al cor, oi? Mira, la Sabadellenca és com casa meva, l’equip de tota la vida, però el Betis m’ho han inculcat des de petit. El meu pare era del Betis, jo també i espero que el meu fill també ho sigui quan es faci més gran.
Professionalment a què et dediques? Treballo al Departament de manteniment a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquí sí que seguiré, és clar.
Què vas sentir en la prèvia del teu últim partit a la banqueta? El mateix que he sentit sempre. Quan t’agrada el futbol i ets entrenador, jo crec que qualsevol sent una sensació especial abans de cada partit. Són sensacions boniques que mai s’obliden. I després dels partits t’atures a pensar en el que hauries d’haver fet i el que no. Això ho trobaré a faltar ara.
La Sabadellenca t’ha reconegut com la persona més important durant els 20 anys d’existència del club. Un motiu de gran satisfacció, oi? Jo tampoc crec que sigui així. Hi ha gent que potser està treballant al club i no es valora tant perquè té menys visibilitat que la banqueta. Penso que entre tots hem fet una gran feina i jo he intentat aportar el millor de mi en un club que m’ho ha donat tot.
Quin ha estat el moment més especial? El primer ascens a Montmeló, que era l’últim partit de lliga i havíem de guanyar. Ho vam fer per 0-7. Els aficionats van anar-hi en tres autocars i tinc un record meravellós, sobretot perquè encara ho vaig poder viure amb el meu pare.
Va ser trist acomiadar-te amb una derrota a casa? M’hauria agradat guanyar, però la decisió ja estava presa feia dies i, de fet, jo no havia de dirigir aquell partit. El nou entrenador volia acomiadar-se del seu equip i per això m’hi vaig asseure jo a la banqueta. Espero que l’equip pugui sortir de la zona baixa i aconseguir la permanència, que és sempre el nostre objectiu principal.
Algun projecte de futur relacionat amb el futbol? Han estat molts anys jugant i entrenant i ara em convenia aquest descans. Em quedo amb tot el que he viscut i també estic satisfet pel que he assolit. Però no és el final. Potser aquest any començaré alguna cosa nova. Ja veurem.
