[Per Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]
La principal variable econòmica del 2022 serà, sens dubte, l’evolució de la pandèmia. Especialment, per a economies tan dependents dels serveis presencials, com és el cas de l’espanyola. L’escenari més favorable seria una endèmia, gestionable sense restriccions, que permetés reprendre la mobilitat internacional. En cas contrari, caldrà preguntar-se quin és el límit que pot assolir l’endeutament públic per mantenir prestacions i compensacions. En els dos darrers anys, el deute ha augmentat del 95,5% al 122,10% respecte el PIB.
La segona variable serà la inflació. De moment, aquesta ve provocada per l’increment de preu de l’energia i de les matèries primeres. Resulta clau que no es traslladi als salaris en les negociacions dels convenis col·lectius, ja que això podria conduir a una espiral inflacionista i de pèrdua de competitivitat.
En tercer lloc, caldrà seguir molt de prop l’evolució dels tipus d’interès. A Estats Units, la Fed ja ha anunciat la seva intenció d’apujar-los durant l’any. A Europa, el BCE, de moment, començarà a reduir les compres de bons. Un augment significatiu dels tipus d’interès castigaria fortament una economia tan endeutada com l’espanyola.
En quart lloc, veurem si l’augment en el cost de les matèries primeres i les dificultats en les cadenes de subministrament han estat un factor conjuntural (rescalfament després de l’aturada pandèmica) o si, per contra, responen a una causa estructural. Aquest element condicionarà l’estratègia de moltes empreses i clarificarà si el fenomen de la relocalització és una moda passatgera o una tendència amb recorregut.
En cinquè lloc, trobem la incògnita de la gestió dels fons Next Generation, tant pel que fa a la planificació com a l’execució. Serem capaços d’aprofitar-los per a transformar digitalment i ambientalment l’economia del país? Personalment, sóc molt pessimista en aquest punt. Espero equivocar-me.
En sisè lloc, veurem si es consoliden els progressos vers una major convergència tributària internacional. És a dir, si l’històric acord de la OCDE de fixar un tipus mínim del 15% per gravar els beneficis de les multinacionals és la meta final o un punt de partida.
Per últim, les cites electorals a França i USA, així com el que pugui succeir a Ucraïna i Taiwan també tindran el seu impacte econòmic. Bon any i molta salut!
