Publicitat
Ciutat

El llegat arquitectònic d’Oriol Bohigas a Sabadell

La petjada d’Oriol Bohigas és reconeixible en diferents punts de Sabadell. L’arquitecte urbanista barceloní, artífex de l’obertura de Barcelona al mar abans dels Jocs Olímpics i la transformació dels barris de la capital catalana, va morir el passat 30 de novembre a l’edat de 95 anys, però el seu llegat perdura físicament i conceptualment, també aquí.

El bloc d’habitatges de l’avinguda de Barberà cantonada carrer Martí l’Humà, obra d’MBM Arquitectes / CEDIDA

El bloc d’habitatges de l’avinguda de Barberà cantonada carrer Martí l’Humà, obra d’MBM Arquitectes / CEDIDA

La Bassa de Sant Oleguer i l’edifici d’habitatges del carrer de Martí l’Humà cantonada avinguda de Barberà (Avinguda-Eixample) tenen el segell d’MBM Arquitectes, el despatx fundat pels socis Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay, als quals es van unir Oriol Capdevila i Francesc Gual.

Els habitatges de l’Avinguda

El primer projecte d’MBM a Sabadell correspon als 175 habitatges en un edifici que fa cantonada entre l’avinguda de Barberà i el carrer de Martí l’Humà. Va ser un encàrrec de la Caixa d’Estalvis de Sabadell per incentivar el parc d’habitatge assequible que es va materialitzar el 1979. L’arquitecte Oriol Capdevila destaca que el segell MBM es materialitza en aquest cas, sobretot, “en la recerca d’espais per la socialització del veïnat”. Passadissos funcionals, pati interior i espais comuns. Aquesta és una de les claus del segell Bohigas, fonamentada en l’arquitectura racionalista en què la forma respon a la funció per la qual està pensada. Per això l’escala i l’ascensor són en una cantonada, s’intueixen des del carrer i uneix les dues façanes de l’edifici.  L’arquitecte i membre del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya Josep Lluís Gorina destaca que “Bohigas és un referent per molts arquitectes sabadellencs” i apunta que una de les seves particularitats és que “sempre fa sobresortir els elements i els magnifica”, ja sigui una gàrgola o l’escala.

Qui més ha seguit la proposta conceptual d’Oriol Bohigas a Sabadell han estat els arquitectes Muntañola, Pedragosa, Sauquet, Valls, amb els exemples més significatius en els edificis del carrer d’Alemanya cantonada Ferran Casablancas, a la ronda de Collsalarca tocant al carrer de la Llanera i a Can Deu. L’arquitecte  sabadellenc Xavier Sauquet recorda que des que va acabar els estudis, als anys seixanta, ja seguia les passes del referent barceloní. “Feia un tipus d’arquitectura que sempre vam trobar molt interessant. Molt directe, feta amb materials d’aquí i racionalista, on la forma responia a la funció”, aplaudeix Sauquet. El sabadellenc en realça la concepció de l’habitatge social, que “no era de portes endins sinó també cap enfora. Com accedies als habitatges, com es relacionaven els veïns i com es produïa la socialització dels residents” eren qüestions que determinaven l’estructura dels edificis d’MBM.

La Bassa de Sant Oleguer

La Bassa de Sant Oleguer també és obra del despatx MBM Arquitectes. El projecte el van fer el 1983 i l’obra el 1986. Respon a un encàrrec de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sabadell en una “aposta per la col·lectivitat, l’esbarjo i l’activitat social”, tal com destaca Oriol Capdevila.

La Bassa de Sant Oleguer, en els seus primers anys / CEDIDA

La Bassa de Sant Oleguer, en els seus primers anys / CEDIDA

Novament, la Bassa compta amb diferents elements estructurals que són la senyal d’identititat dels seus arquitectes, amb una “sèrie de formes molt geomètriques”, explica Josep Lluís Gorina, com són la passarel·la de 90 metres de llarg, l’illa de 23 metres de diàmetre i els espais de gespa i zones comunitàries on hi ha el servei de bar, lavabos i vestidors.

L’home que va obrir Barcelona al mar

El barceloní Oriol Bohigas serà recordat per la seva polifacètica trajectòria. L’arquitecte urbanista i exregidor sabadellenc Manel Larrosa apunta que té “tres facetes que el fan un intel·lectual d’escala catalana”. Primer, la d’intel·lectual i crític arquitectònic; segon, la d’arquitecte amb el seu equip MBM i, en tercer lloc, el treball que fa a partir del 1980 com a regidor d’Urbanisme i després de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, amb els alcaldes Narcís Serra i Pasqual Maragall.

Larrosa subratlla la “intel·ligència i la visió de conjunt” amb què treballava Bohigas, artífex de l’obertura de Barcelona al mar pels Jocs Olímpics, amb la creació de la Vila Olímpica i el Port Olímpic. Tanmateix, se’l recorda per la monumentalització dels barris, els quals volia demostrar que eren tan importants com el centre de la ciutat i per això hi va posar monuments a part de fer-hi altres intervencions arquitectòniques i urbanístiques, com els parcs, per millorar la qualitat de vida dels veïns. Per exemple, mentre MBM Arquitectes fa la Bassa de Sant Oleguer, el mateix despatx s’encarrega del parc de la Creueta del Coll, inaugurat el 1987 i que compta amb l’escultura Elogi de l’aigua, d’Eduardo Chillida.

Escola racionalista

Bohigas segueix l’estil arquitectònic racionalista i va ser un dels impulsors del Grup R, un grup d’arquitectes catalans que volien recuperar la modernitat i el racionalisme en l’arquitectura durant els anys cinquanta del segle passat, en plena postguerra i dictadura, en què la forma responia a la funció.

Oriol Bohigas també va dirigir l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona -la biblioteca de la qual porta el seu nom- i la seva inquietud cultural el portà a presidir Edicions 62 i l’Ateneu Barcelonès, el qual va transformar entre 2003 i 2011. L’arquitecte sabadellenc Josep Lluís Gorina apunta que Bohigas va ser un “personatge mobilitzador” perquè habitualment era present en mitjans de comunicació i ha escrit múltiples articles sobre arquitectura i llibres, com Barcelona entre el Pla Cerdà i  el barraquisme (1963).

Al llarg de la seva trajectòria l’arquitecte va rebre les màximes distincions de la Generalitat de Catalunya: Creu de Sant Jordi (1991) i Medalla d’Or (2013), així com de l’Ajuntament de Barcelona, que li va concedir la Medalla d’Or el 2018.

Oriol Bohigas i els barris

Publicitat
Comentaris
To Top