[Josep Mercadé, periodista]
Costa d’imaginar la ciutat de Sabadell sense la Gran Via. Una part de la ciutadania ha nascut amb aquesta infraestructura. D’altres, com és el meu cas i el de molta altra gent de més edat, encara recordem com era el traçat de poc més de set quilòmetres per on passaven els trens. Després d’una llarguíssima espera, ens disposem a una transformació anhelada i temuda per gairebé tots els consistoris des del 1979.
Jaume Barberà, en un oportú article d’història dedicat al soterrament de les vies de Renfe, il·lustrava aquest dissabte el que representava el pas del tren per l’interior de la ciutat i la modernitat d’una actuació que es va batejar com l’obra del segle. La primera part del projecte va aconseguir un gran consens, ja que treure les vies a cel obert evitava accidents i molèsties als veïns més propers. Però la construcció de la Gran Via sí que va tenir una notable oposició tot i ser a les acaballes del franquisme.
Un cop fet realitat el projecte, travessar Sabadell de sud a nord es va convertir en una delícia per als automobilistes i un patiment per als vianants que, un cop superat el dogal de les vies del tren, se’n trobaven un de nou, en aquest cas d’asfalt. Les previsions fetes pels crítics a aquesta infraestructura, basada en un tronc central de circulació amb passos inferiors per evitar aturades, es van convertir en fatídica realitat. Recordo uns dibuixos fets per Manel Larrosa i publicats a la revista Ca n’Oriac, en què el traçat estava totalment col·lapsat de vehicles, un vaticini que es va fer realitat poc després d’inaugurar-se.
Tot i això, la Gran Via ha hagut d’assumir unes funcions que no li haurien pertocat si la ciutat hagués disposat de les rondes per evitar el trànsit de pas. Per aquest motiu, els diferents consistoris han anat passant una mica de puntetes fent pegats i petites transformacions que han funcionat, però que no han resolt el problema de fons d’aquesta infraestructura.
L’alcaldable de Junts per Sabadell el 2019 i actual consellera de Justícia va situar la Gran Via en l’eix de la seva candidatura. Ves per on que l’equilibri de forces a l’actual consistori ha permès que l’equip de govern entomi les propostes de transformació i, amb una majoria prou sòlida, poder afrontar aquest repte. Benvingut sigui, doncs, el 2022! En què, si tot va bé, podrem veure l’inici d’una transformació que fa massa temps que esperem. Una inversió propera als 4 milions d’euros pot donar molt de si.
