El tècnic del Centre d’Esports, Pedro Munitis, ha concedit una entrevista al Diari de Sabadell que podreu llegir en l’edició de paper d’aquest dissabte, en la qual desgrana tota la seva trajectòria com a jugador i entrenador. Sensacions, experiències, moments dolços, moments complicats… En aquest primer tast, us expliquem set coses que cal saber de la seva vida esportiva.
1 – Inicis a l’equip de barri del Sotileza
“Amb 4 anys vaig començar a jugar en l’equip del barri pesquer on vivia, el Sotileza. I amb 11 anys, el Racing ja em va reclutar per les categories inferiors. Vaig debutar amb 17 anys al primer equip en un Torneig d’Euskal Telebista amb Javier Irureta, reservat als jugadors menys habituals. El debut oficial va ser a la Copa del Rei, amb Vicente Miera, contra el Tudelano i a la lliga, al Sardinero, contra la R. Sociedad (0-0). També tinc un gran record d’haver participat uns minuts en el famós 5-0 contra el FC Barcelona”.
2 – L’Eurocopa del 2000, la seva consagració
Una gran temporada al Racing li va donar la possibilitat de debutar a la selecció un 27 de març de 1999 en un Espanya–Austria disputat a València, en substitució d’Ismael Urzáiz. Seria l’inici d’una efímera, però vibrant experiència internacional. “L’Eurocopa de l’any 2000 és el meu millor record personal com a professional. És el premi màxim per a un jugador. Recordo el debut contra la llavors Iugoslàvia en un partit boig, que vam remuntar al temps afegit amb dos gols (4-3). Vaig sortir de revulsiu i vaig participar amb un gol i forçant l’expulsió d’un jugador. Després, contra França, campiona del món, vaig viure un partit inoblidable: tenia al davant un colós com Lilian Thuram, segurament un dels millors defenses del món en aquell moment, i el vaig tornar boig. Va quedar un regust agredolç perquè ens van eliminar”. L’entrenador era José Antonio Camacho.
3- Al Real Madrid dels galàctics
Després de l’Eurocopa, el Real Madrid va fitxar Pedro Munitis. “Alguns es pensen que va ser per un 2-4 amb el Racing la temporada anterior al Santiago Bernabéu, però no va ser així. De fet, abans de l’Eurocopa havia tingut ofertes, cap del Madrid. Va ser després. Em deien que el vestidor del Real Madrid es menjava a la gent i jo em vaig trobar persones molt normals, que em van acollir molt bé. Em vaig sentir sempre molt respectat. És cert que hi havia el grup anomenat dels galàctics (Figo, Zidane, Beckham, Ronaldo) i tenien un gran ressò mediàtic. Dins del camp jo em sentia còmode, però no vaig saber gestionar l’entorn, tot el que passava a fora. No vaig entendre el que significava ser jugador del R. Madrid”.
4- La UEFA amb el Racing, millor que la Champions blanca
Munitis sempre diu que li va produir més satisfacció jugar la UEFA amb el Racing que guanyar una Copa d’Europa amb el Real Madrid. “L’explicació és molt senzilla: el Racing només ha jugat una vegada competició europea i el Real Madrid ha guanyat moltes Champions. Per a un club modest com el Racing, enfrontar-se al PSG, Schalke 04 o Manchester va ser un fet únic i ens ho vam passar molt bé”.
5- La famosa parella amb Zigic
Li deien la parella Sacapuntes: Munitis, 1,70 m i Zigic, 2,02. “Vam mesclar molt bé, un petit i un molt gran. Quan fèiem un gol, pujava als seus braços i gairebé sentia vertigen… Vam connectar molt bé al camp i era un jugador tècnic, molt millor amb la pilota als peus que en el joc aeri. Vam formar una parella molt pesada per les defenses contràries”.
6- La mala passada del Sabadell
Munitis va debutar com a entrenador al Racing, a Segona A, per intentar evitar el descens, la temporada 14/15. “Faltaven 15 partits i estàvem molt lluny de la salvació, però vam fer bons números per arribar amb opcions a l’última jornada sense dependre de nosaltres. Jugàvem a Albacete i necessitàvem que Osasuna perdés a la Nova Creu Alta. Després de marcar el nostre gol, sabíem que Osasuna perdia. Quan ja havia acabat el nostre partit, vaig passar en qüestió de segons de la gran alegria a la gran decepció. És una de les pitjors sensacions de la meva vida, juntament amb el descens del Racing com a jugador. El Sabadell també ens havia guanyat a la lliga per 3-2 en un partit farcit d’errades nostres. Aquella temporada va ser una bèstia negra”.
7- Marcelino Garcia Toral, el seu entrenador
“De tots els tècnics treus coses positives. Jo vaig tenir, per exemple, a Vicente Del Bosque al Real Madrid i puc dir que és una grandíssima persona i un gestor de grup impressionant. Manolo Preciado o Nando Yosu van ser com els meus pares al Racing, també tinc un gran record de Miguel Ángel Portugal, un entrenador molt metòdic, Joaquín Caparrós o Jabo Irureta, però amb Marcelino hi ha un abans i un després. Em va ensenyar a ser entrenador i va tenir una influència decisiva en la meva trajectòria”.
