Per Josep Mercadé, Periodista
El cercle de les infeccions per la variant òmicron es va ampliant dia a dia. Està sent massa habitual conèixer persones de l’entorn més immediat que fan quarantena per contacte estret o per afectació directe. Tot plegat dibuixa un estrany panorama que va més enllà del virus. La conseqüència directa és que l’anomenat cansament pandèmic es tradueix en problemes de salut mental.
I és que la situació provocada per la Covid està obrint noves derivades que incideixen en aquestes patologies. D’una banda, les restriccions, que en aparença són poques, però que alteren drets i llibertats de les persones. Acabem de veure un cas molt mediàtic com ha estat la reacció del govern australià amb el tennista número u del món. S’ha plantejat com un triomf de la justícia basada en el principi que tots som iguals en aquesta pandèmia.
Comparteixo plenament la decisió. Sobretot per què, en aquest cas, s’ha volgut fer bandera d’una persona que vés a saber quins interessos pot tenir a prodigar-se, sense proclamar-ho, com un exponent dels antivacunes. Però és clar que l’assumpte és molt més profund i no cal deixar-nos enlluernar per aquesta mena de serials i obrir la visió cap a les conseqüències reals d’aquests prop de dos anys de pandèmia.
Ens estem acostumant, a poc a poc, a conviure amb les restriccions encara que algunes resultin tan inexplicables com l’ús de la mascareta en espais exteriors sense tenir persones a prop. Veiem, també, com alguns països s’estan plantejant l’obligatorietat de la vacuna a tota la població més aviat com a càstig per no respectar les mesures per frenar els contagis.
Mentre esperem l’arribada del pic de la sisena onada, sentim alguns missatges que tendeixen a suavitzar la situació com ara que a la primavera ja notarem que el virus va perdent intensitat i que començarà el principi del final. Altres veus, en canvi, es mostren menys optimistes. I així, el relat va quedant tacat d’aquest desconcert general que omple bona part de les converses de carrer i també les de cafè, sempre que es disposi del corresponent passaport Covid per accedir-hi.
En aquest context tan complicat, cal que iniciatives com el servei d’acompanyament emocional per a joves creat l’any passat per l’Ajuntament de Sabadell no només es consolidi ara sinó que s’ampliï. Es fa més necessari que mai. Malauradament, s’ha incidit massa poc en aquest aspecte i així ens va. Potser no cal esperar que arribi el pic de la sisena onada per atenuar aquests altres efectes.
