El parc de Catalunya pot ser per a Sabadell el mateix que el Central Park és per a Nova York? La Fundació Bosch i Cardellach i l’Adenc han celebrat aquestes últimes setmanes dues taules rodones per reflexionar sobre el passat, el present i el futur del parc, que enguany complirà 30 anys. I juntament amb la plataforma Replantegem, han avançat les línies mestres del Pla de gestió de la biodiversitat que l’Ajuntament ha encarregat a l’Adenc, i ara el consistori l’avalua.
El parc Catalunya amb l’Eix Macià a la dreta / LLUÍS FRANCO
“La voluntat és continuar naturalitzant el parc, per això es va fer l’encàrrec a l’Adenc, perquè la seva visió va molt en la línia del que s’està fent”, expliquen fonts municipals. La reflexió sobre el futur del parc implica naturalitzar-lo més, fomentar la presència d’espècies autòctones i reduir la de les que són exòtiques. No hi ha una quantificació econòmica perquè les accions menors no tenen un cost gaire elevat, mentre que les que tenen un cost més alt s’estan avaluant.
El biòleg de l’Adenc Gerard Codina apunta que es tracta de fer un pas més per “conservar la biodiversitat i assegurar l’ús sostenible dels espais del parc”. Després d’anys en què per aconseguir-ho s’ha posat el focus en l’aspecte mediambiental, des de l’entitat ecologista apunten que ara les polítiques de conservació també tenen en compte àmbits com l’urbanisme i la salut.
Ànecs del llac del parc Catalunya / LLUÍS FRANCO
I en aquest sentit és en el qual l’arquitecte urbanista Manel Larrosa (exregidor d’Urbanisme del PSUC) aposta perquè la imatge que tenim del parc de Catalunya sigui més similar a Central Park que la d’ara. A parer seu, l’espai verd sabadellenc permet més activitat urbana al seu perímetre, que hi hagi més concentració d’edificis, la qual cosa “et donaria més categoria de ciutat, més caràcter a l’espai natural i una operació urbanística com vam tenir a l’Eix Macià”. Aleshores, la gestió dels terrenys va permetre al consistori sufragar la construcció del parc. En l’àmbit urbanístic, l’Adenc aposta per suprimir el carril sentit sud de l’avinguda d’Andreu Nin i convertir el nord en doble sentit de circulació. Així s’afavoriria la connexió de les dues parts del parc, tant humana com animal i vegetal.
Nova senyalització
L’Ajuntament preveu instal·lar nova senyalització en els pròxims dos mesos amb un doble objectiu: donar informació pedagògica per reivindicar la flora i la fauna i pautes de comportament per fomentar la biodiversitat, com per exemple no alimentar els animals i propiciar que no hi hagi abandonament. Des del consistori es valoren diferents actuacions que s’han fet en els darrers anys per complir els objectius marcats, com la formació dels jardiners perquè sàpiguen identificar en quins punts cal segar més o menys, s’ha creat un jardí de papallones, un hotel d’insectes i una zona d’aigua perquè les orenetes puguin fer-se nius amb fang.
Uns ‘amics del parc’
Des de l’Adenc proposen que hi hagi una figura que gestioni el parc de forma exclusiva, com podria ser la creació de l’Associació d’Amics del Parc de Catalunya, com passa en el citat parc novaiorquès (Central Park Conservancy) o en altres. Entre les mesures que proposa l’Adenc, hi ha la de fer que el parc de Catalunya tingui un horari d’obertura i que a la nit estigui tancat. Gerard Codina assegura que aquesta mesura “seria molt beneficiosa per a la biodiversitat, amb un espai tranquil durant la nit, i alhora disminuiria el vandalisme i faria del parc un lloc més segur”.
En aquest sentit, l’entitat mediambiental creu que es podria posar il·luminació intel·ligent, amb llums que responguin a sensors de moviment.
Propostes de millora pel parc
Espais de nidificació al llac
L’Adenc ha detectat que falten espais de nidificació al llac, espais de refugi de la fauna. Es proposa crear-ne aprofitant els marges. Tanmateix, al llac es considera necessari prendre mesures per gestionar les espècies invasores, fruit de l’abandonament humà d’animals domèstics que es vol combatre, ja que després aquests animals no s’adapten a les condicions del llac i malmeten la seva biodiversitat.
Torrent de can feu, masia i font de can rull
Si per algun lloc pot créixer naturalment el parc de Catalunya és cap a Can Rull. D’una banda hi ha la proposta de pacificar l’avinguda d’Andreu Nin per generar un connector més fluid entre les dues parts del parc. D’altra banda, es preveu recuperar la vegetació de ribera al Torrent de la Font de Can Rull, controlar la vegetació exòtica invasora i instal·lar caixes de niu per a xots i el mussol comú.
Protegir les orquídies
Una de les espècies de flora més destacades del parc de Catalunya són les orquídies. El pla de millora que s’ha proposat planteja fer una sega estratègica, delimitar els espais on es troben i alhora, instal·lar panells informatius que assenyalin la importància de conservar aquestes espècies. La petjada humana i l’excés d’excrements i d’orina al sòl són alguns factors que els fa perdre biodiversitat.
Pla de millora dels herbassars
Al parc de Catalunya els herbassars són la principal vegetació, per davant dels alzinars i el bosc mixt de pi i alzina. En part, es vol disminuir la freqüència de sega per donar peu que algunes espècies hi facin els seus nius, també es vol fer un fangar estacional per a orenetes, instal·lar una caixa niu per a xoriguers i senyalització sobre la flora i fauna del parc. Enguany, el consistori també preveu fer-hi refugis d’eriçons, espècie autòctona.
Millora dels hàbitats arboris
Els herbassars, els pins i els alzinars són la vegetació predominant del parc. Per millorar-ne la biodiversitat, la proposta del pla de millora dels hàbitats arboris implica afavorir l’estat arbustiu i herbaci, crear espais reservats per a la biodiversitat i limitar la recollida de fullaraca.
Actualment, la majoria de la vegetació arbòria ha estat plantada i es troba distribuïda en diferents trams del parc, no en un punt concret.
Gestió de les espècies exòtiques
Una de les coses que amenacen la biodiversitat i el desenvolupament del parc de Catalunya, segons l’Adenc i l’Ajuntament, són les espècies exòtiques que s’aboquen al llac i s’abandonen a la resta del parc. En aquest sentit, es volen prioritzar les espècies de flora autòctona en l’enjardinament del parc, extreure la vegetació exòtica invasora i fer un control de la població de les cotorres que hi ha.
