L’any 1950 s’havia creat la marca Oroley a Espanya i al cap de pocs anys es va començar la fabricació de cafeteres d’alumini a Sabadell. La cafetera Oroley anava íntimament lligada a Tallers Escu, atès que es tractava d’un dels primers productes amb què l’empresa va iniciar la seva activitat.
La cafetera domèstica anomenada Moka Exprés, o cafetera italiana, va néixer l’any 1933, a Crusinallo, al nord d’Itàlia. La llegenda explica que l’enginyer Alfonso Bialetti (1888-1970) va tenir la idea en veure com la seva dona rentava la roba en una lessiveuse (el que seria un ancestre de les rentadores). Es tractava d’un cubell amb un tub central pel qual ascendia l’aigua barrejada amb sabó que es feia bullir al cul del recipient mitjançant un fogó. En arribar al capdamunt, el líquid es repartia per tot el cubell i descendia travessant la roba. Una vegada a baix, es tornava a escalfar i es repetia el cicle. Aquest moviment ascendent per un tub central el va inspirar per recollir el cafè líquid una vegada elaborat.
La Moka Exprés és una cafetera en què s’aconsegueix infusionar el cafè en fer passar l’aigua a una temperatura elevada, 95 ºC com a màxim, pel cafè molt ben fi, de forma similar al que passa amb el cafè exprés. De manera que s’obté un resultat més semblant a aquest tipus de cafè que no pas l’obtingut en cafeteres per degoteig o per filtre.
Tres parts
La cafetera consta de tres parts:
– Un dipòsit on s’ha de posar l’aigua. Aquest recipient disposa d’una vàlvula de seguretat per evitar que no pugi gaire la pressió, ja que podria ser perillós. La pressió ha de ser suficient, però, per fer pujar tota l’aigua.
– Un filtre en forma d’embut on es col·loca el cafè. Duu una reixeta que impedeix que el cafè molt ben fi, necessari per a aquesta cafetera, acabi al dipòsit.
– I finalment el dipòsit superior de la cafetera, que té forma de gerra i disposa d’un tub central per on ascendeix el cafè fins a aquest receptacle superior i es diposita llest per a servir. Per motius de seguretat, la gerra sempre porta una tapa per evitar que el cafè salti fora de la cafetera.
El material que va elegir Alfonso Bialetti per construir la seva cafetera va ser alumini, i justament treballar l’alumini era una de les especialitats de Tallers Escu. Juntament, també, amb altres aliatges lleugers com el zamac (aliatge a base de zinc, alumini, magnesi i coure).
L’empresa Talleres Escu, fundada els anys cinquanta pels senyors Espelt i Cunill, va iniciar la seva singladura a la nau de la carretera de Barcelona, 210. Equipats amb bona maquinària, proveïts de tecnologia moderna i amb una bona cartera de clients, van tenir un gran creixement. A inicis dels anys seixanta es va inaugurar una nova seu al passeig de Can Feu, 14-18, cantonada amb el carrer de Cuba. Tallers, oficines i magatzem, nous de trinca i ubicats en un edifici de nova planta, amb instal·lacions modernes.
Els motllos i matrius, especialitats
Les seves especialitats eren motllos i matrius, fabricats en l’àmbit nacional i internacional. Disposaven de tecnologia moderna amb màquines de fosa injectada de metalls lleugers, des de 30 fins a 800 tones de força. Aquesta darrera era una de les poques que hi havia al país.
La seva gamma de productes anava destinada a diferents rams, com tèxtil, metall, construcció i altres. Per al tèxtil feien laminetes paraordits. Destinades al ram de la construcció fabricaven les separacions d’alumini per a espais interiors de la marca Cloisall, que explotaven amb la marca Cloisall-Escu. Per al ram del metall fabricaven llantes per rodes, carcasses de motor elèctric i molts altres productes.
Naturalment, les cafeteres Oroley eren part molt important de la producció. Amb ganes d’innovar, van crear la cafetera Oroley amb capçal de porcellana. Per estètica i per acabat, aquella cafetera tenia una presència molt més delicada.
La tecnologia de Tallers Escu era avançada i, a més, a l’empresa la guiava un gran esperit d’innovació. A la Fira de Mostres de Barcelona de l’any 1968 va guanyar el trofeu de Plata dels premis Forma/68 per la seva màquina automàtica per mecanitzar peces de qualsevol forma geomètrica, tot un èxit.
A més de ser una empresa emblemàtica pel que feia a la qualitat dels seus productes, Tallers Escu també estava plenament identificada i compromesa amb la ciutat. Així, va formar part de les empreses metal·lúrgiques que van subscriure el pagament del solar del nou edifici de l’Escola Industrial, l’any 1960.
També van formar part de les empreses i entitats que col·laboraven amb el Centre d’Esports Sabadell, aquells anys de Primera Divisió.
Com altres companyies sabadellenques, Tallers Escu va patir greus problemes de finançament a finals de l’any 1976. La crisi del petroli del 1973-74 i la vaga del Metall de setembre del 1976, la va afectar fortament. El gener del 1977, els 109 treballadors van restar tancats a l’empresa, on van rebre la visita del líder de CCOO, Marcelino Camacho.
Aquell escull el van poder superar, però va acabar tancant l’any 1983.
