[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
Quan ens referim a la cultura, automàticament pensem en museus, arxius, activitats culturals, teatre, musica, art, cinema, literatura, etc. Però molt poques vegades pensem en els fonaments de la cultura, o més ben dit, en les possibilitats de tenir-ne. Sense cap mena de dubte, les dades científiques irrefutables ens diuen que com menys nivell de renda menys cultura. Ara que comencem a pensar en la capitalitat de la cultura de Catalunya de l’any 2024, potser que donem un cop d’ull a les nostres mancances més importants i decisives. Soc deutor d’un magnífic reportatge de la revista digital Crític, La Catalunya fracturada, de Laura Navarro i Sergi Picazo. En ell hi ha dos mapes on pots consultar ciutat a ciutat, zona a zona, dos indicadors: nivell de renda i nivell d’estudis. El resultat és brutal. El nivell de renda mitjana més baix és a Can Puiggener amb 7.500 euros/any, seguit per Torre-romeu, amb 9.000; Campoamor i Espronceda, amb 9.100, i Can Deu i la Plana del Pintor, amb 9.400. Els més alts són Centre Est, amb 18.800; Centre Ajuntament/Maristes, amb 18.000, Centre/Escola Pia, amb 17.732. I al mig, tots els matisos possibles.
Si anem a veure el percentatge de persones que en cada zona són analfabetes o només han arribat a estudis primaris, veiem que per sota hi ha Can Puiggene,r amb un 41% de persones que com a màxim tenen estudis primaris, el segueix Can Deu i la Planada, amb un 38%; Torre-romeu, Poblenou, Campoamor i Espronceda, amb un 37%, i Ca n’Oriac i Torreguitart, amb un 35%. Per dalt, Centre/Est, amb només un 11%; Centre/Escola Pia, 12%; Centre Ajuntament Maristes i Can Llong, un 13%, i Gràcia, 16%.
És a dir, les desigualtats de riquesa són brutals amb barris perifèrics on la gent rep la meitat que els barris centrals i això té una relació directa en els nivells de formació, on encara s’accentuen més, si en la renda es dobla, en la cultura els quadrupliquen les diferències. És una dada esfereïdora.
Crec que ara que encarem un projecte estratègic com és l’any de Capital de la Cultura de Sabadell, caldria dedicar-hi atenció. Hem arreglat físicament la ciutat de forma força homogènia, però això no ha igualat ni els nivells de renda ni els nivells formatius i culturals. Potser que deixem de pensar en obres i pensem en la transmissió de la cultura sobre la base de discriminacions positives en aquestes zones. Cal acabar amb el fracàs escolar, cal acabar amb l’absentisme escolar, cal reduir el nombre d’alumnes a les aules en les escoles d’aquestes zones de menys renda, a 17 alumnes com a Finlàndia. I si la Generalitat no fa els deures, potser que en l’esfera municipal hi fem alguna cosa. Podríem reclamar la municipalització dels estudis primaris o fer com a Barcelona un Patronat Escolar compartit i tornar a jornada matí i tarda als instituts. Cal, també, gestionar de forma directa des de l’Ajuntament les activitats extraescolars en les zones on els pares no poden pagar-les. L’objectiu hauria de ser amb quatre anys aconseguir reduir el fracàs escolar a la meitat. Cal tornar a ser agosarats com els anys vuitanta.
