Oci i cultura

Eurovisión puja els decibels per la tempesta del jurat

Bandini, durant l’actuació, amb un gran pit figurat com a escenografia / RTVE

Enmig de l’ensordidor soroll per la possible guerra a Ucraïna, una altra melodia es va començar a imposar des de divendres. I ha monopolitzat les xarxes socials (i part del debat públic) des de llavors: els dubtes per la victòria de Chanel al Benidorm Fest.

Sabadell no només no s’escapa d’aquest debat, sinó que té molta relació amb el festival europeu. El productor creualtenc Toni Ten va compondre per a Rosa la cançó Europe’s living a celebration, l’any 2002. Demanat per com veu el sistema de tria de l’artista, Ten creu que l’opció de combinar un jurat expert amb el vot públic és encertada. “En tot cas, el jurat ha d’estar degudament seleccionat i sempre des d’una transparència total”, matisa.

En tot cas, treu ferro a la polèmica d’enguany. “Potser a les xarxes socials hi ha hagut rebombori, però també és cert que normalment, quan no guanya el que t’agrada, doncs és normal que t’enfadis”, conclou Ten.

La conformació del jurat ha saltat al Congrés. A proposta de Galícia En Común (les finalistes Tanxugueiras també utilitzaven el gallec), el grup d’Unidas Podemos ha presentat diverses preguntes a la Comissió de fiscalització de RTVE. I justament és el diputat sabadellenc Joan Mena qui ho porta. “Està clar que la polèmica ha superat l’àmbit musical i ha entrat al polític”, sosté. “Per això, hem demanat si RTVE es planteja fer una auditoria interna per valorar si alguna cosa ha fallat, tant pel que fa a la falta de transparència com a la possible connexió dels membres del jurat amb la guanyadora”.

La final ha retornat a la memòria altres polèmiques com la del cantant Manel Navarro, qui aquest cap de setmana ha tornat a ser trending topic a Twitter. Probablement, una mala passada per al sabadellenc, qui recentment ha confessat que va patir una campanya d’assetjament (i hate) a les xarxes socials a causa de la seva actuació a Eurovisió. A banda de felicitar les guanyadores, també ha repiulat diversos missatges cridant a no atacar Chanel per haver guanyat davant d’altres candidates més populars com Rigoberta Bandini.

De fet, la barcelonina era inicialment la més ben posicionada. Des de Sabadell va rebre diferents missatges de suport a les xarxes, com de la locutora d’El Matí de Catalunya Ràdio Laura Rosel, de l’actor de La Calòrica Marc Rius i de l’Embassa’t.

Des del festival, a més a més, piulaven per la derrota de Bandini: “Les tetes segueixen fent por”. I és que la reivindicació de la mamella i la lactància està al centre del debat. “Potser ha afectat que fos un discurs més empoderador o feminista”, explica la politòloga feminista Georgina Monge.

I explica: “Bandini incorpora una doble visió: la importància de la lactància (i el seu paper nutricional) i la bellesa del cos, del qual no hi hauria d’haver problema a mostrar”.

I és que l’acció que hi ha darrere de donar pit, més encara a l’espai públic, encara és tabú per alguns. La periodista sabadellenca Esther Vivas va publicar un petit best-seller en el món de l’assaig, Mama desobedient (de l’editorial ARA llibres) sobre maternitat feminista.

“Em demano per què fan tanta por les nostres mamelles lactants. Jo crec que fan por perquè desafien el mandat patriarcal segons el qual els pits femenins han de donar plaer a l’home”, exposa. “Però les nostres mamelles lactants són l’antítesi de les mamelles cosificades per un sistema masclista i capitalista”, afegeix.

Així, tant el feminisme com la llengua gallega, el jurat i la victòria de Chanel han sacsejat (un cop més) el camí cap a Eurovisió.

Comentaris
To Top