El jove Malang Manneh viu una espècie de compte de fades, una història que podria ser el guió d’un serial que va començar el 2016 quan va arribar a la nostra ciutat amb el seu pare buscant un futur millor. Si comencem pel final, el Malang juga ara a l’Escola Pia en categoria infantil cedit pel FC Barcelona, el seu club, on no pot competir oficialment fins que no tingui tota la documentació en regle. Només pot entrenar i disputar partits amistosos amb la samarreta blaugrana.
Podria semblar la trajectòria de qualsevol jugador que destaca, però el seu cas té ingredients gairebé de pel·lícula. Per començar, el mateix Malang admet que “de petit, a Gàmbia, només jugava a futbol. No sabia ni què era el bàsquet. Anava tota l’estona al darrere d’una pilota pel carrer”. Acaba de bufar 14 espelmes, però parla amb una enorme maduresa.
El 2016, amb 8 anys, va aterrar a Catalunya. El seu pare, com molts africans, va voler canviar de vida. “Jo vaig viatjar amb avió i ell amb vaixell. Després d’un parell de mesos a L’Hospitalet, ens vam traslladar a Sabadell, al barri de Can Puiggener”, recorda. El seu pare va morir i ara el Malang viu amb els seus tiets i cosins. La seva mare continua a Gàmbia.
Van ser moments molt complicats i el bàsquet es va convertir en un excel·lent aliat. L’escola Joan Maragall va canviar el seu destí. “Jo continuava jugant a futbol i el professor d’Educació Física, veient la meva alçada, em va convèncer per provar el bàsquet. Em vaig enganxar”, admet. A partir d’aquí, va viure una ascensió meteòrica.
Un conveni entre el Joan Maragall i l’Escola Pia el va portar al pavelló del carrer Garcilaso a través d’una beca de la Fundació Caixa. El Malang va començar a destacar com a federat. De fet, va jugar un TopBàsquet a categoria infantil sent encara Mini. Ara també li passa: sent infantil, juga partits contra cadets i júniors.
El jove Malang Manneh té un gran futur / Lluís Franco
Aquest talent especial no va passar desapercebut pels habituals observadors de clubs grans. Un dia l’Escola Pia va rebre dues propostes pel Malang: FC Barcelona i Joventut de Badalona. “No sabia què fer. Ho vaig parlar amb el meu club i la meva tieta. Vaig decidir anar a entrenar uns dies als dos equips i finalment, em va agradar més el FC Barcelona”. També va ser convocat per la Selecció catalana per un torneig, però el coronavirus va frustrar el seu debut.
Tot ha passat molt de pressa, però ell ho assumeix amb naturalitat. “Sembla un somni i no vull despertar-me. M’han donat una gran oportunitat de practicar un gran esport, estudiar i progressar… Em sento molt afortunat i sé que soc un privilegiat. Molts nens del meu país voldrien viure aquest somni”. Amb els seus imponents 180 centímetres – que lògicament augmentaran amb el creixement – juga d’aler i tot i enfrontar-se a rivals de més edat, diu que se’n surt prou bé. “En alguns partits he anotat fins a 26 punts, és el meu rècord”, explica. El futbol ha quedat aparcat i ara devora la lliga ACB i la NBA. El seu jugador favorit és l’escolta blaugrana Cory Higgins. Estudia segon d’ESO i gaudeix dels amics: “molts em coneixen pel bàsquet”. La seva història només ha començat. El 17 de febrer espera jugar un torneig amb el Barça a Granada.
El responsable dels equips masculins de l’Escola Pia, Jaume Pujol, també ha parlat sobre Malang Manneh. “Representa tot allò que volem que passi quan formem part de l’esport de la cistella, trobar persones que ens omplin quan estan al nostre costat i que saps que han sabut aprofitar cadascuna de les coses bones que l’envolten, l’escola, els amics, la família, el bàsquet, la ciutat, …i que t’animen a fer-ho. Com a jugador gaudeix de cada moment que està a pista, les seves condicions físiques, caràcter i talent natural han fet que en poc temps el Barça li hagi donat l’oportunitat de jugar en els seus equips. A l’espera de tràmits administratius tenim l’oportunitat de tornar-lo a tenir jugant a la Pia, esperem que sigui poc temps i que pugui formar part de l’infantil del Barça per poder-se provar amb els millors jugadors de Catalunya”. Li queda molt recorregut.
