Picanol Group és una companyia industrial belga d’abast mundial. Tot un referent de la metal·lúrgia. Disposa d’oficines de vendes, de formació i de servei a tot el món. Tot i que està diversificada en diferents camps de la tecnologia, la seva gènesi i el seu fonament provenen de la fabricació de telers per la indústria tèxtil. En aquesta especialitat és la primera companyia del món.
L’origen de Picanol Group s’ha de buscar en l’empresa Métiers Automatiques Picañol (Weefautomaten Picañol en flamenc) fundada a la ciutat belga de Ieper (Ypres en francès) l’any 1936, pel belga Charles Steverlinck i pel sabadellenc Joan Picañol. La sabadellenca família Picañol és a l’origen de tot. Si un dels fundadors va ser en Joan, el germà gran, realment, qui va donar fama mundial a l’empresa va ser el seu germà Jaume que, amb els seus invents, dissenys i projectes, va revolucionar el món de la construcció de telers. Primer amb els seu teler Omnium, i més tard, amb el teler President, que va esdevenir la joia de la corona.
En arribar la informàtica a l’empresa, l’any 1986, la lletra ñ va perdre la titlla i el cognom Picañol es va convertir en Picanol.
Jaume Picañol va viure una existència apassionant. La seva biografia, potser no massa coneguda a Sabadell, és plena de moments èpics i brillants i és digne d’admiració.
Jaume Picañol i Camps va néixer a Sabadell, el 18 de juny de 1908. Va anar al col·legi dels Germans Maristes, després va fer el Peritatge tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa i més tard va estudiar Enginyeria Mecànica a la Universitat de Manchester (Anglaterra). De ben jove va formar part del grup de sabadellencs que van crear l’Aero Club de Sabadell. L’any 1934 va aconseguir una beca, concedida per la Generalitat, per fer el curs de pilot aviador. Va ser el primer sabadellenc en ostentar el títol de pilot d’aviació.
Quan l’Aero Club va comprar l’avioneta Potez-36, Jaume Picañol va ser designat per dur-la en vol des de París. En aquell viatge va fer aterratges a Dijon, Nimes i Perpinyà. Durant la guerra civil va ser mobilitzat com a pilot militar de l’exèrcit republicà. Va ser destinat al front d’Aragó. El setembre de 1936, en un vol prop de Perdiguera (Saragossa) va ser abatut per caces enemics i va resultar greument ferit a la cama esquerra. Va ser intervingut a Londres i a Barcelona, però el doctor Trueta no va poder evitar l’amputació. Aquest fet va motivar que Jaume Picañol fos ascendit al grau de tinent.
L’any 1937 va anar a viure a Ieper (Bélgica) on el seu germà Joan ja hi era des del 1932, i amb patents pròpies s’havia associat, l’any 1936, amb Charles Steverlinck per fundar l’empresa Métiers Automatiques Picañol.
Jaume Picañol, igual que els seus germans Joan i Josep havien aprés l’ofici a casa seva: Engranatges Picañol, l’empresa fundada pel seu pare Salvador Picañol. Els tres germans havien registrat diverses patents referents a la construcció de telers. Expliquen Esteve Deu i Montserrat Llonch a Autarquía y atraso tecnológico en la industria textil española, 1939-1959, que el 41% del total de les patents espanyoles registrades a l’estranger corresponien a l’empresa de Ferran Casablancas Planell i a la dels germans Joan, Josep i Jaume Picañol Camps.
El paper de Jaume Picañol a l’empresa belga va ser decisiu i determinant. Les seves idees, el seu caràcter i la seva empenta van convertir una empresa de 20 obrers en un gegant de la indústria. Quan ell es va jubilar, l’empresa ocupava a 3.000 treballadors.
En diverses ocasions, Jaume Picañol i Camps va rebre el reconeixement de la seva vàlua, per part d’Entitats europees. Va ser un empresari exemplar. Ieper, la ciutat belga on va viure i triomfar, li va dedicar una avinguda.
El carrer Picañol de la Creu Alta no té res a veure amb Jaume Picañol ni la seva família. Està dedicat a Joan Picañol i Adalbert (1855-1931) forner de la Creu Alta i darrer alcalde de Sant Pere de Terrassa.
També va ser condecorat per l’Estat espanyol. De forma estranya i inaudita, Franco li va atorgar la Gran Creu al Mèrit Civil, era l’any 1964. Semblava increïble que el franquisme, el mateix que havia fet executar Lluís Companys, l’any 1940, o Julian Grimau el 1963, premiés amb aquella condecoració un tinent de l’exèrcit republicà. Possiblement fos una maniobra, de cara a l’opinió belga, per rentar la cara al franquisme en general i la justícia espanyola en particular, pel cas de l’extradició del nazi belga Leon Degrelle. Aquells anys, les justícies belga i espanyola anaven a la brega amb l’extradició del nazi condemnat a mort a Bèlgica. Espanya mai el va extradir, tot al contrari, el va protegir.
En arribar la seva jubilació, Jaume Picañol va establir la residència, junt amb la seva esposa Teresa Cuatrecases i el seu fill Salvador, a la Selva del Camp (Tarragona), on va morir el dia 13 d’agost de 1988, a l’edat de 80 anys.
