[Per Carles Fité, periodista]
El Sabadell fa set partits que no perd. Ha aconseguit sumar 15 dels últims 21 punts. Des de l’arribada de Munitis, només ha perdut el primer partit amb ell a la banqueta, i a l’últim minut contra l’Andorra. Quatre victòries i tres empats. Números espectaculars, que ha fet que els arlequinats estiguin dividits, entre els que veuen l’ampolla mig plena i els que la veuen mig buida.
Comencem per aquests segons. És cert que la ratxa del Sabadell és espectacular. Però tot i aquesta trajectòria no ha sigut capaç de sortir de la zona de descens. Encara continua en posicions de baixar de categoria, fet que demostra que els altres també estan sumant molts punts i que això serà llarg i difícil. Alguns equips, rivals directes, han pogut reforçar-se aquest hivern i invertir-hi molts diners. El Sabadell només ho ha fet amb Dopi, que en parlarem amb els optimistes, i ha de seguir amb aquesta plantilla i amb jugadors que, tot i el que cobren, rendeixen molt per sota de les seves expectatives.
A més, els pessimistes tenen els seus dubtes amb Munitis, perquè és un entrenador força conservador i que peca de poc atrevit. Com va passar el dia del Betis B, que el Sabadell va ser incapaç d’accelerar el partit. I la parsimònia d’alguns jugadors desesperava al públic. Ah, i els canvis. Li costa molt fer canvis, els fa tard i poques vegades els esgota. Tot i que ja es veu a la primera part que hi ha jugadors que no tenen el dia… o no en saben més, els deixa al camp i no els toca fins al minut 70 com a mínim. Ho aposta tot a tenir sort en algun contraatac i a no encaixar, i ara li ha sortit bé, però quan no funcioni, no quedarà res. És a dir, el veuen massa resultadista. En resum, queda molt i patirem per salvar-nos.
Però… i els que veuen l’ampolla mig plena? Estan encantats de la vida. Alguns fins i tot pensen que si la temporada passada haguéssim canviat d’entrenador, no hauríem baixat de Segona. Fins i tot els fa la sensació que juguem millor que amb Hidalgo. Estan encantats amb Munitis i els dubtes que podrien tenir amb el gol i amb Kaxe s’han resolt amb l’arribada de Dopi. Que en uns minuts que va jugar l’altre dia ja ho va fer millor que tots els minuts que juguen Kaxe i Gabarre junts. De fet, ja fan números i creuen que podem arribar a lluitar pel play-off, que està tot molt igualat i que seguint amb aquesta ratxa, acabarem a dalt.
Que l’equip encaixa poc. Que Jacobo és l’estrella que per fi ha explotat i marca diferències, com també ho farà Aaron, sobretot ara que ja ha aconseguit marcar un gol després de tants anys. I són totalment Altimiranistes. Bé, crec que això ho som tots, els que veiem l’ampolla plena, buida, tombada o estirada: Altimira ha de jugar i ser titular sempre. Ah, i aquesta ha de ser la línia a l’hora de confeccionar la plantilla: gent propera, jove, descarada i bones persones.
Però tornem als optimistes. El que va passar amb el Betis B va ser només una ensopegada puntual i l’equip té molt clares les idees. L’exemple és el gol de l’altre dia contra l’Atlètic Balears. Jugada tiki-taka des del porter i tocant fins a l’altra porteria. Per als altres seria un contraatac de tota la vida, però per a aquests és futbol total.
I vosaltres? Com veieu l’ampolla? Ens salvarem patint o lluitarem pel play-off? Responeu ràpidament perquè segurament, després del partit contra el rival directe, el Sanluqueño, amb qui estem empatats, n’hi haurà uns quants que canviaran de bàndol. Però aquesta també és la grandesa del futbol, canviar d’estat d’ànim i de sensacions partit a partit.
