[Per Tona Codina, publicista i consultora de comunicació]
30 de desembre. La Generalitat anuncia que transferirà 20 milions d’euros a ajuntaments i consells comarcals amb el programa Temps per Cures perquè ofereixin serveis de cangurs i cures a famílies amb menors de 14 anys, fora de l’horari escolar. Ens pessiguem per creure’ns-ho. Les monomarentals ens passem la notícia, flipant. Bé, de fet l’Ajuntament de Barcelona ja ofereix el servei Concilia, semblant, des del 2020. Ara ens toca terra endins i Barna enllà. Et rellegeixes la notícia i se t’il·lumina la mirada quan veus un dels objectius: “Generar temps lliure per a les persones que habitualment cuiden, que són els dones”. Sents que de cop l’Administració et dona permís per tenir temps per a tu i se’t dispara la imaginació.
Parèntesi: el Programa ve de la nova Conselleria d’Igualtat i Feminismes. Això, en si i el fet que existeixi aquesta conselleria són, d’entrada, dues anomalies del sistema. Però si hi són, és que han calgut. Que el servei vagi adreçat principalment a les dones des d’una conselleria creada per a la igualtat, ens fa pensar, una vegada més. Però trio tancar el parèntesi i visualitzar una mica de temps per a mi, més enllà del bucle casa, feina, criança. Una sauna reparadora, moments per llegir o per badar –tot això que sembla força normal és gairebé impossible de fer quan ets mare o pare en solitari i més, quan són molt menuts–.
Va, doncs. On s’ha de trucar? Investigues quan començarà a implantar-se, però enlloc ho diu. Et repasses les notícies i ni rastre. Deixes passar unes setmanes, però res. Segueixes somiant desperta: restaurant, manicura, gimnàs; tornar a ser tu una miqueta. Truques a l’ajuntament. Et diuen que això no és cosa d’ells. Que has de telefonar al Consell Comarcal. A la Mancomunitat no en saben res; esperen ordres de la Conselleria. Deixes passar més dies i et sorprens fent plans, decidint si ara necessites més el ioga yengar o hata. Yengar. Però quan?
Passes a l’atac. Truques al telèfon d’Igualtat. El conserge –ho deu ser perquè fa veu de conserge– et diu que en aquest edifici només hi treballa una persona d’Igualtat, però que no agafa trucades. Amable, t’aconsella que truquis a la plaça de Sant Jaume, són allà. Hi truques però et diuen que ja no, que has de trucar a Sepúlveda. Et donen un telèfon. Aconsegueixes parlar amb la secretària de la Consellera, sembla que ja ho tens, música trepidant de fons… però et diu que truquis a un telèfon –10 intents i mai l’agafen– o que escriguis un correu a tempspercures. L’envies demanant concreció. 48 hores i rebo una resposta. Voleu saber què em diuen?
“Bona tarda, El programa temps x cures tot just comença a desplegar-se ara, els serveis que s’oferiran han de ser de titularitat pública i seran els Ajuntaments i els Consells Comarcals els que s’encarregaran del disseny i la gestió d’aquests, per aquest motiu són els ens locals els que han de donar-te la informació sobre les condicions d’accés als serveis. Et recomanem que tornis a demanar la informació, passats uns dies, al teu Ajuntament si vius en una població més gran de 20.000 habitants o al teu Consell Comarcal si vius en una població més petita. Lamentem no poder oferir-te més informació.”
Sobren les paraules. Per què hem de suportar aquest forat negre entre l’anunci de grans mesures per a la conciliació i la desídia informativa? Així no, si us plau. Està molt bé llançar titular llaminers, però abans d’hora, què vols que t’hi digui. No cal. Si algú en sap res, aviseu-me. Estic esgotada. Ara per ara, sort d’una amiga amb qui he negociat unes hores per poder anar a meditar com a súper regal d’aniversari.
