Publicitat
EL PERSONATGE

Xavi Guisado: des de fa 40 anys, al capdavant del bar idoni en el racó ideal

Un dia va ser un santuari de frànkfurts per a treballadors del tèxtil i estudiants afamats i ara s’omple cada dia d’oficinistes encamisats i d’usuaris d’autobusos, que hi van a buscar entrepans i a fer-hi el menú del dia. El temps ha transformat Sabadell des que el Martí i l’Ángeles van obrir l’any 1982 el bar Gran Via, però el carrer de l’Estació continua sent una de les millors ubicacions de la ciutat per atipar estómacs. El local idoni en el racó ideal. Tampoc no ha canviat gens l’esperit entranyable del bar, tot i que ara el regenta la segona generació familiar: el Francisco Javier, que és el fill gran, amb l’ajuda de la seva dona, la Verónica, i la Maria Ángeles, la germana. “Som el Xavi, la Vero i la Mari, així és com ens coneix la gent”.

El Xavi tenia 18 anys quan va deixar els estudis per començar a mamar l’ofici que excel·lien a casa, l’hostaleria. Feia un any que els seus pares, que vivien a Cerdanyola del Vallès, havien obert el bar Gran Via. Precisament perquè es van adonar, quan anaven a buscar-lo a l’institut Vidal i Barraquer, que els joves d’aleshores tenien pocs bars on anar. “Hi havia poca hostaleria i molta gent, tot ha canviat molt en 40 anys. El carrer de les Tres Creus era estret, fet de llambordes, ple de fàbriques de telers. De mica en mica ens van començar a conèixer entre treballadors del tèxtil i estudiants, a qui servíem plats combinats i entrepans”, rememora.

El Francisco Javier és el propietari del bar Gran Via, on treballa amb la seva germana Maria Ángeles Guisado i la seva dona, Verónica Salgueiro / LLUÍS FRANCO

Van desaparèixer les fàbriques, però va arribar l’estació d’autobusos del Centre de Sabadell i, més tard, la biblioteca Vapor Badia. I estudiar fa venir gana, com bé ja sabien de primera mà. “L’entorn ha donat vida al bar, que ha anat evolucionant segons què demanen els clients i la zona”, comenta.

Però una bona ubicació sense esforç no és res. “Has de treballar molt, fer cas als clients, tenir bon gènere i bons preus. Aixecar-te i ser el primer a entrar a treballar i l’últim a plegar. És l’única manera que funcioni”, expressa el Xavi, qui obre la persiana a les 6 h cada dia, però no amaga que se sent un privilegiat del sector. “No ens queixem. Treballem molt, però ho fem per a nosaltres i amb bon horari. Els caps de setmana fem festa. Això és un regal!”.

El bar Gran Via celebra els 40 anys sense el Martí i l’Àngels, pares del negoci i del Xavi i la Mari. Als seus fills, però, els van deixar una recepta intangible rere el taulell: atipar els clients amb bons entrepans i estima.

Publicitat
Comentaris
To Top