Ara té 39 anys, però des que era adolescent el sabadellenc Miguel Blas Santiago ja corria per la Pizzeria La Llanera, l’establiment del passatge de Marco Polo, 3, al barri de Can Puiggener, que va inaugurar el seu pare a principis dels 2000. Va començar preparant ingredients, tallant pizzes o tancant les caixes perquè els clients se les emportessin, i avui s’encarrega de tot això i del conjunt del negoci, sempre acompanyat de la família que li dona un cop de mà o, simplement, suport.
Prové de mare espanyola i pare francès, de Marsella, per la qual cosa l’educació bàsica la va rebre a França i té un bon domini del francès, que encara avui utilitza en l’esfera familiar. “Veníem aquí a l’estiu, era la segona casa i hi passàvem mesos, fins que al final ens hi vàrem quedar”, recorda dels dies que passava a casa la família materna. De mica en mica, pizza a pizza, s’ha anat guanyant l’estima i el respecte de Can Puiggener, on recorda amb orgull que han nascut personatges com el cantant flamenc Juan Rafael Cortés Santiago (Duquende). Tot i que la pizzeria es diu La Llanera, a Sabadell i al barri és especialment coneguda com ‘la pizzeria del gitano’, un sobrenom amb el qual “els mateixos clients l’han rebatejat”. La seva pizza preferida és la Capricciosa, amb tomàquet, nata, xampinyons, pernil dolç i formatge emmental, que prefereix per sobre de la mozzarella perquè opina que és més gustós. “Després de tants anys és la que més m’agrada i sempre aconsello”, diu.
- El sabadellenc, preparant una capricciosa
- Juanma Peláez
N’hi ha d’altres molt especials, com la ‘Tío rubito’, un homenatge al seu pare amb pernil salat, o les que porten els noms dels seus fills (la pizza Miguel, la Manuela i la Picantonia). Defineix les seves pizzes com a “familiars i generoses. Pizzes que t’esperen” i, podríem dir, t’abracen. Estan pensades i les talla a 12 porcions sempre, tal com feia el seu pare, per gaudir-les i compartir-les, perquè segurament d’una en pot menjar més d’una persona. No escatima ingredients perquè expressament no té mesurador “i omplo les pizzes perquè el client surti ben alimentat”.
Un element que no hi falta és un oli picant que li agrada deixar a cada caixa perquè cadascú se’n posi al seu gust. I com és ell fora del restaurant –que tot ho serveix a domicili o a la terrassa–? Es defineix com a bromista i diu que li encanta explicar acudits, ara bé, no es deslliga de l’ofici: “si no estic aquí, estic a casa, és fàcil trobar-me”.
