[Per Josep Mercadé, periodista]
La fita dels dos anys de pandèmia ha quedat eclipsada per la guerra a Ucraïna. L’optimisme que es respira pel que fa a contagis, persones ingressades als hospitals i morts per la Covid-19 topa amb la incertesa de què passarà amb aquest conflicte armat que ha agafat l’Europa comunitària en un estat de força feblesa. Un factor que està sent aprofitat pel dictador rus amb el desconcert del vell continent.
Ara que es recorden els dos anys de l’estat d’alarma, posa la pell de gallina pensar en un estat d’alarma 2, no pas per una crisi sanitària, sinó pel que es pugui derivar de la situació d’Ucraïna. Massa sovint està apareixent el concepte Tercera Guerra Mundial. És aleshores quan podem preguntar-nos què hem après d’aquesta pandèmia ara que ens ho mirem amb perspectiva i amb un cert cofoisme que hem aconseguit aturar-la.
Fins a quin punt un problema planetari ens obliga a modificar determinades pautes de conducta. La pandèmia es va assimilar a una guerra per l’increment de persones mortes. Però potser ens vàrem quedar curts amb aquesta visió. Resulta que el màxim dirigent rus ha aprofitat les circumstàncies del moment per iniciar una guerra a partir d’una invasió que està provocant moltes víctimes civils i la fugida de centenars de milers de persones cap a territoris més segurs.
Ens queda per veure, i d’aquí la incertesa del moment, com acabarà aquest desafiament constant cap a l’oest per si aconsegueix que el conflicte armat s’estengui més enllà de les fronteres d’Ucraïna.
Mentrestant, no podem defugir les diferents derivades locals d’aquest conflicte. La primera són les mostres de solidaritat que es tradueixin en caravanes d’ajuda cap a les persones que es veuen obligades a deixar casa seva davant els bombardejos provocats per la guerra.
Una segona derivada pot tenir Sabadell com a protagonista. Ves per on, segons com vagin les coses, pel mig del bosc de Can Deu podria acabar passant el gas cap a centre Europa procedent d’Algèria. Això passaria si finalment l’aixeta de subministrament des de Rússia es tanca per decisió del Kremlin o dels mateixos estats europeus.
Des del 2011, el Vallès està travessat per una canonada que l’empresa Enagas va construir entre Martorell i Hostalric. Es va fer amb la intenció d’arribar a França, però el projecte va quedar paralitzat indefinidament. Qui sap si aviat donarem vida a una infraestructura que va en contra dels principis de la lluita pel canvi climàtic. Però sembla que en temps de guerra tot s’hi val.
