[Per Josep Rof, enginyer industrial i expert en innovació]
En Roger Serra, company de la Xarxa Onion i recentment escollit director general de la Fundació.cat, ens va enviar no fa gaire una foto sobre dades i la seva classificació. En aquestes imatges, unes peces de blocs de construcció (Lego) de diferents colors i mides estan estructurades en cinc apartats. En la primera es veuen totes barrejades i el títol és Dades. Després hi ha la part que diu Classificades, on estan totes agrupades en pilots de colors. A continuació, ve una part en què els munts de peces de colors estan més ben posats amb el títol Arranjades. Més endavant, es veuen muntades en columnes de colors i classificades de menor a major nombre, sota el títol Presentades visualment. I per últim, la foto final on es veu una casa amb garatge i jardí construïda amb aquestes peces sota el títol: Explicades amb una història. Aquesta em va xocar per dos motius. Primer, amb una imatge sembla que es narra, de manera molt clara, com és el tractament de dades fins a tenir informació. Segon, si t’hi fixes, les peces de la construcció no són les mateixes de l’anàlisi!
Per prendre decisions, es necessita informació. Abans es deia que qui tenia informació tenia el poder. Ara és igual. La diferència és que abans, per tenir informació, primer havies d’aconseguir dades. Avui dia, el problema és diferent. Hi ha tantes dades, que a més creixen exponencialment, que la dificultat és estructurar-les per ajudar a prendre les decisions. I en aquest punt és on vull tornar, a l’últim punt mencionat abans: Explicades amb una història.
Diuen que només els amics et diran la veritat. I a molta gent que ha de prendre les decisions no li agrada que li portin la contrària. Així, els amics que diuen el que no complau són apartats i substituïts per aduladors que diuen el que vol sentir el decisor. Així, el pas final partint de les dades i passar a l’explicar amb una història es manipula i s’adapta al que convingui. Com les peces de la construcció final, que no són les mateixes de les classificacions prèvies.
Un altre punt a tenir en compte és que, en l’anàlisi de dades, aquestes només són, per definició, del passat. I com es diu a borsa, rendibilitats passades no garanteixen rendibilitats futures. Per tant, no es poden prendre decisions només amb dades històriques. També s’ha de tenir en compte la perspectiva dels escenaris de futur.
En el cas empresarial, tenim alguns casos sonats. Un exemple seria Kodak, que va inventar la fotografia digital. Van fer cas a la història explicada només amb les dades del passat i no les del futur. Avui, Kodak ha desaparegut. Un altre cas seria Blockbuster, líder mundial de lloguer de vídeos, que també va escoltar només els que li parlaven de l’ahir i no del que venia. Blockbuster ja no existeix.
En canvi, hi ha empreses que sí que han escoltat les històries explicades del passat sense edulcorar, les que no agradaven, però varen imaginar escenaris de futur. Així, Apple és una empresa que va escoltar les males notícies. Estava a punt de fer fallida, es va reinventar traient al mercat l’any 2007 el telèfon iPhone. Els productes històrics ara estan en segon pla. Avui dia, Apple és la primera empresa del món en valor borsari.
Microsoft s’ha reinventat dues vegades. Primer el 1995, quan es va obrir a la xarxa amb l’Internet Explorer. Més endavant, l’any 2014, quan es va obrir a la competència i va passar a portar totes les solucions cap al núvol. Productes històrics com Windows o Office basats en PC van passar a segon pla. Avui, Microsoft és la segona empresa tecnològica en valor.
I en el món polític això també passa. Ho vam veure a l’Afganistan o a Iraq. Ara ho tornem a veure amb la invasió d’Ucraïna: la història explicada, ben edulcorada per prendre la decisió, no concorda amb la realitat posterior. En el darrer cas, estava basada en la sobrevaloració pròpia i en les nul·les respostes d’Europa, els Estats Units o la mateixa Ucraïna a les accions militars russes des del 2008. La realitat actual és molt diferent del passeig militar que havien previst.
En el món empresarial, la mala presa de decisions pot portar a la desaparició d’empreses i tota la riquesa que generen. En el món polític, pot portar a la guerra amb desenes de milers de morts, milions de desplaçats i destruccions que tindran conseqüències negatives durant dècades per a centenars de milions de persones de desenes de països.
