JOSEP MERCADÉ

Violència i protecció

[Per Josep Mercadé, periodista]

Quan llegim una frase com “la gent està més nerviosa i en tensió després de la pandèmia” segur que fem un moviment afirmatiu amb el cap ratificant el que considerem una evidència. Gairebé ho qualifiquem de fet normal. La frase és d’un agent de la nova Policia de Districte de Sabadell publicada al diari de dijous passat dins d’un reportatge sobre la seguretat a la ciutat. Les dades posen de manifest que cada cop es posen més mesures de control per evitar de tot: ocupacions, robatoris, tràfic de drogues… En definitiva, més vigilància i més sofisticada.

El conflicte està íntimament lligat a la mateixa essència de la persona. Les pautes de comportament canvien amb els anys i, a poc a poc, anem normalitzant un seguit de coses que, vistes amb perspectiva, ens resultarien inversemblants. Algunes persones molt grans, i fins i tot potser no tant, segur que recorden quan deixaven la porta de casa oberta. Ningú tenia por que els poguessin entrar. Era un fet normal i es considerava que patir un robatori resultava més aviat anecdòtic.

Fixem-nos, doncs, com el concepte de seguretat ha anat evolucionant. Hem passat de la màxima obertura i despreocupació a tancar-nos amb els millors panys del mercat i, a més, a contractar una empresa d’alarmes per preveure accions si algú intenta entrar a la nostra propietat. Com és lògic, aquest increment de la protecció s’ha fet extensible sobretot a les ciutats i, des de fa temps, incorporem a la nostra vida quotidiana l’existència de càmeres instal·lades al carrer que controlen el que passa i, és clar, el que fem les persones.

Si tornem a la frase del principi, podem constatar que l’aïllament probablement no és el millor remei per evitar el conflicte, ja que genera més incomprensió. La violència apareix i agafa formes diferents segons cada persona i allò que l’envolta. Parlar de seguretat, amb tot el que està caient, sembla com un acudit davant la incomprensible violència de la guerra de Rússia contra Ucraïna. La protecció, en aquest cas, s’ha demostrat que és relativa i guarda relació amb la força de l’atacant.

Certament, la violència és present cada cop més a les nostres vides i preocupa especialment com les vivències d’aquests moments poden afectar els més petits. Encara que apel·lar a la lluita no violenta soni estrany, si em permeteu em quedaria amb una altra frase. Aquesta apareixia en una pancarta d’una de les manifestacions de la vaga de docents, i deia: “L’educació és una arma de construcció massiva”. Sobren més paraules.

Comentaris
To Top