A inicis dels anys seixanta del segle XX, el rock&roll i el twist feien furor. Aquella música festiva, alegre i encomanadissa, que agradava i delectava tant la gent jove, no tenia res a veure amb la tristor de la música espanyola dels cinquanta. Era una música que contagiava sensacions, transmetia ritme al cos i omplia d’eufòria l’ànima. Aquell dinamisme i aquells ritmes es van imposar ràpidament entre la joventut. Molts varen ser els joves sabadellencs que atrets pels noms d’èxit que venien de fora, com Shadows, Ventures, Spotnick, Tornados o Ten Tops, van intentar la seva experiència musical amb la formació de conjunts per interpretar aquells ritmes.
Aquesta setmana fa 60 anys que es va obrir la inscripció per participar en el Primer Concurs de Música Moderna per Conjunts Estudiantils, esdeveniment que es va celebrar els dies 5 i 6 de maig del 1962 al Cercle Sabadellès. Els participants foren: Les Souris Noires, els Diábolos, 5 Cisnes, Oscars, Music Hammer’s, i els Duendes. Els vencedors varen ser els Music Hammer’s. D’aquells cinc conjunts que hi van prendre part, els Duendes han arribat fins als nostres dies i dos dels seus components, Josep Maria Abella i Jordi Molet, es poden considerar els més veterans d’aquella època que encara es dediquen a la música.
Altres noms de conjunts de música moderna que sonaven en els diferents esdeveniments musicals dels primers seixanta eren Los Ases, Duo Soling, Rayos Azules, Tele-Stars, Golden Quartet, Los Jóvenes, Discover’s, Gamar’s, Los Rebeldes, Los Nómadas, Los Watusi i The Wats.
A final de curs de l’any 1963, i organitzat per la tercera promoció de Mestres Industrials de l’Escola Professional Delta, de Jaume Viladoms, es va celebrar el Primer Certamen de Conjunts de Música Moderna de Sabadell, al Cine Rambla, amb la participació de Los Ases, Los Jóvenes, Tele-Stars, Gamar’s i Oscars. En varen sortir guanyadors els Oscars. Aquell dia van actuar fora de concurs la cantant María de los Ángeles, Lorenzo Martín i Francis Soling, nom artístic de Francesc Pérez, un dels components del Duo Soling. La cloenda va anar a càrrec de Toni Vilaplana i els seus Teen Stars. Toni Vilaplana ja era un cantant reconegut i amb els seus amics Claude a la guitarra, Santi al baix, Jacky a la bateria, i Claudi al piano va crear el grup Teen Stars, formació que acostumava a cloure la majoria de festivals celebrats a Sabadell la primera meitat dels seixanta.
La guitarra elèctrica era, òbviament, l’instrument primordial d’aquells conjunts. Els detractors de la música moderna –que també n’hi havia– utilitzaven de forma despectiva el verb rascar per referir-se a la forma de tocar la guitarra. El fet de marcar el ritme amb la guitarra a base d’acords inclinava els contraris a aquell tipus de música a opinar que rascar la guitarra era, gairebé, una ofensa. Però aviat es van quedar sense arguments, perquè la música moderna interpretada amb aquells instruments es va imposar per golejada. Va revolucionar el món de la música.
Our world va ser la primera producció de televisió mundial via satèl·lit, en directe, que va ser transmesa el 25 de juny del 1967. Van ser convidats artistes de 14 països, entre els quals la cantant d’òpera Maria Callas i el pintor Pablo Picasso van ser convidats a realitzar o aparèixer en segments separats per mostrar les seves respectives nacions. L’esdeveniment, de dues hores i mitja de durada, va tenir l’audiència més alta de la televisió mai feta fins llavors: 400 milions de persones a tot el món. El segment més famós va ser el del Regne Unit protagonitzat per The Beatles, on van interpretar en viu All You Need Is Love per primera vegada per tancar l’emissió. És a dir, la cloenda d’un esdeveniment pioner i d’àmbit mundial va anar a càrrec del grup més representatiu de la música moderna.
Mentrestant, a Sabadell els conjunts més seguits aleshores per la joventut eren Els Duendes, amb Abella, Joe, Adolf, Claudi i Jordi. Van quedar finalistes en el concurs de televisió Salto a la fama.
Els Nómadas, amb Pere, Carles, Esteve, Sixto i Gil. Pere Boix, el cantant, era dels millors en la seva categoria.
Els Watusi de la segona època, formats per Robert, Jeroni, Caralt, Mestres i Frank, varen apujar un nivell la qualitat musical de l’època, eren seguits arreu, molt populars, tenien un molt bon so directe. Els temes continguts a l’LP Aftermath, dels Rolling, els brodaven.
Els Watts, de García Romera, Catalán, Guardia, Navarro Montoya i Buenaventura Fabregó, es varen vendre els ossos per pagar els instruments. Aquesta notícia va aparèixer a la premsa l’any 1966. Van recollir diners venent a una facultat universitària, quan arribés l’hora, la seva composició òssia. A més, va representar un reclam publicitari de primer ordre. També varen batre el rècord de resistència tocant 24 hores seguides al Club Juvenil. Feien bones versions dels temes dels Troggs.
La música dels seixanta va ser la millor? Possiblement, encara que és molt difícil fer una afirmació semblant, però segons un estudi de la Universitat de Nova York, les cançons més reconegudes són dels anys seixanta.
