Publicitat
ANTONI QUINTANA PETRUS

Nova sentència que declara la inconstitucionalitat de bastants articles de la Llei catalana 11/2020

[Per Antoni Quintana Petrus, advocat i president de la Cambra de la Propietat Urbana de Sabadell i Comarca]

He tingut l’oportunitat de rebre un important article publicat al Diari de Tarragona, en què el prestigiós professor Sergio Nasarre Aznar, catedràtic de Dret Civil de la URV, ha fet unes importants reflexions sobre la sentència dictada pel Tribunal Constitucional (TC) el passat 10 de març –que almenys fins avui 16 de març no ha estat publicada al BOE– i d’acord amb el que estableix l’article 164 de la Constitució Espanyola (CE) no ha entrat en vigor fins que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat.

Doncs sí, explica el Dr. Nasarre que el TC acaba de declarar inconstitucionals per unanimitat de tots els membres del Tribunal diversos articles de la Llei catalana 11/2020 que establia un control de renda molt punyent per als nous contractes d’arrendaments urbans en aquells municipis amb habitatges amb rendes tensionades –parlem de 60 ciutats de Catalunya, entre elles Sabadell i diverses de l’entorn–.

Tant el Consell de Garanties Estatutàries com diversos juristes de prestigi havien advertit quan s’estava redactant la norma que no només s’estava redactant una norma inconstitucional ans també una norma contraproduent. De tal forma que aquelles ciutats on s’ha forçat legalment a aplicar un control de renda el resultat a mitjà i llarg termini s’ha produït un efecte contrari del que es pretenia: contracció de l’oferta, impossibilitat d’absorbir els nous necessitats d’habitatge que arriben a aquests municipis controlats, expulsió dels més vulnerables, problemes d’inversió en rehabilitació dels habitatges llogats, increment de rendes als municipis circumdants no afectats per la norma. Si a més afegim totes les mesures que s’han anat aprovant a Catalunya des de la Llei 17/2019 fins a la nova 1/2022 que, entre altres qüestions, empara fins i tot els ocupes, no és d’estranyar el caos habitacional en què ens trobem.

Amb la sentència, el TC afirma expressament que l’article 6 de la Llei 11/2020, el que obligava a fixar un màxim a la renda inicial en contractes nous sobre l’índex de Preus de Referència de Catalunya, és contrari a l’ordre constitucional de distribució de competències, i com a conseqüència és nul, perquè aquesta disposició forma part d’un grup d’obligacions civils que no poden ser alterades per les comunitats autònomes, fins i tot les que tenen un dret civil propi, ja que atempta contra la llibertat contractual que estableix l’article 17 de la Llei d’arrendaments urbans. Aquesta llibertat contractual està íntimament lligada a la dignitat de la persona i al lliure desenvolupament de la personalitat (art. 10 CE).

En síntesi, la Llei 11/2020 de Catalunya està violant la Constitució i aquests drets són fonamentals, i amb tot això el TC acaba amb les greus sancions per a qui estipuli lliurement la renda que s’havia demanat a crits per moltíssima gent i per les xarxes socials quan la Generalitat de Catalunya va començar a tramitar l’abril del 2021 i fixant fins i tot que es podia arribar a una sanció de 90.000 euros (molt més alta que Alemanya).

Continua el Dr. Nasarre opinant que el TC s’equivoca en afirmar que “els efectes de la declaració d’inconstitucionalitat” queden limitats als contractes futurs a partir d’aquesta sentència, ja que els contractes de lloguer d’habitatge celebrats amb anterioritat al moment de la present resolució i els que es van adaptar a aquella normativa ara derogada també tindrien el dret a ser adaptats a la nova situació i recuperar els perjudicis causats per la limitació de rendes. Creu que si una norma és inconstitucional ho hauria de ser des que es va aprovar, i no des que es dicti la sentència que ho declara, ja que no havia d’haver-se aprovat mai. És molt trist que el legislador, que havia estat advertit pel Consell de Garanties del Parlament de la probable inconstitucionalitat de la norma, pugui beneficiar-se del temps de duració d’aquesta normativa i amb la declaració que no afectarà els contractes fets durant aquesta època es constitueix en un “mal legislador” o millor dit una mala legislació.

L’opinió del professor Nasarre expressa que veu difícil que aquells contractes que van signar-se en aquest període anterior a la publicació de la sentència puguin ara rescabalar-se els perjudicis que els ha causat la tensió a què estaven sotmeses les rendes. A la fi, el que és més lamentable del que està passant podria ser que es torni a repetir en el procés del projecte de Ley de la Vivienda que s’està tramitant a l’Estat, i puguin treure rendiment polític per als propis fins, que potser fins i tot poden ser aliens al tema de l’habitatge que fan servir com a excusa. Molts d’aquests polítics que sabien de sobres que la Llei catalana 11/2020 acabaria sent declarada inconstitucional la van votar al Parlament i/o també la pactaven a Madrid quan prometien als seus seguidors i a milers de persones necessitades d’habitatge. L’article del professor Nasarre fa un crit al món polític que no juguin amb el dret o com a mínim amb el dret civil ni tampoc amb la seguretat jurídica ni amb la llibertat i dignitat de les persones, i que fins i tot considera que s’ha equivocat el TC en afirmar que els efectes de la declaració d’inconstitucionalitat queden limitats als contractes que se signin a partir de la data de la sentència. I nosaltres podríem afegir: de quina data parlem? Del dia en què es va dictar o del dia en què entrarà en vigor un cop publicada al BOE? És una darrera manifestació que encara estem sofrint els professionals del dret amb el tema de la Llei de plusvàlues i que porta molta inseguretat jurídica.

Publicitat
Comentaris
To Top