Francesc Teruel Gonfaus és una de les dues candidatures a la presidència del Club de Tennis Sabadell que pretén trencar la continuïtat d’August Serra, amb qui ha compartit junta directiva els últims quatre anys. Té 55 anys i en fa 29 que és soci. Ha estat en la junta presidida per August Serra els últims 4 anys. Jugador de tennis, però ha practicat futbol sala, esquí o muntanyisme. En l’àmbit professional és el propietari d’una petita comercial tèxtil.
Per què ara es vol convertir en la seva alternativa? Precisament perquè estant dins de la seva junta he vist coses que no m’agradaven gens. Vaig entrar una mica de rebot. Sempre he estat molt actiu i en complir els 25 anys de soci va sorgir la possibilitat de fer un pas més. Érem 17 directius al principi i ja n’han marxat cinc. El principal motiu de discòrdia és que hi havia un nucli dur estructural que ho decidia tot en una reunió prèvia que anomenaven la Delegada. La resta no pintàvem res. Crec que la votació més important en la qual vam intervenir tots va ser per decidir si volíem carn o peix al sopar de final de temporada.
Malgrat tot, va decidir continuar fins al final. Volia mostrar el meu desacord en certes decisions. No em vaig amagar i el tram final va ser complicat perquè ja havia comentat la meva intenció de presentar-me en una candidatura i em veien com l’oposició dins de la mateixa junta.
Comencem per una prioritat si surt escollit. Aquí es valora molt el múscul econòmic i reconec que la situació és bona, però també hi ha mancances. Si som un club sense ànim de lucre, de què serveix tenir tants diners a la caixa? Penso que s’haurien d’invertir en manteniment. Les instal·lacions són molt rellevants per captar socis i tenir-los contents.
El seu lema de la campanya és ‘Fem un club per a tothom’. Com ho resumiria? Considerem, perquè jo sempre parlo com a equip, que el club necessita ventilar-se. Són 40 anys gairebé amb la mateixa gent al capdavant, sense eleccions, i cal un canvi. Potser no ha de ser un canvi radical, però hi ha moltes coses a millorar per ser un club del segle XXI en tots els àmbits.
Insisteixen molt en la digitalització i comunicació. En aquest apartat seríem els últims. A més del problema del wifi dins de la instal·lació, és imprescindible disposar d’una app per poder estar al corrent de què passa al club, activitats o si el soci té pendent algun rebut de tovalloles, llum o pilotes que es paguen al marge. També cal millorar els continguts del web, augmentar la presència a les xarxes socials mitjançant un community manager i potenciar la comunicació amb el soci de manera més àgil, per exemple amb un panell electrònic que pot canviar constantment el missatge. És el que dic: estem al segle XXI i en algunes coses no ho sembla.
També parlen de fer una auditoria. No es refien de la informació que ofereix el club? No és això, però si algú compra una empresa és normal fer abans una auditoria per saber com està realment la situació. Els Estatuts diuen que cada mes de març, s’ha d’enviar als socis l’estat de comptes anuals de l’exercici anterior i això no s’ha fet mai. Volem màxima transparència, res més. Si guanyem, farem una auditoria econòmica i un altre de manteniment i instal·lacions.
Quina és la seva versió sobre les noves pistes de pàdel? És un dels objectius principals, però primer cal saber si tenim la concessió dels terrenys per part de l’Ajuntament. Si és així, ens hi posarem perquè sabem que és una necessitat important. Però nosaltres tenim al cap un altre projecte que podria incloure les pistes de pàdel en una ubicació diferent, en cas de no tenir la concessió.
En què consistiria aquest projecte? La idea és donar-li una volta a la terrassa a partir de la vidriera on ara acaba i instal·lar una coberta per la zona de sota que cobriria les actuals tres pistes de quick. Allà podrien anar les pistes de pàdel cobertes i l’espai que ara s’utilitza per a activitats indoor es mantindria en un altre lloc. És un projecte ambiciós que volem fer, però si arriba la concessió municipal, la prioritat és activar el pla del pàdel a la zona prevista.
Empoderament dels professionals. Aquest és el punt fort en la parcel·la esportiva? És clau donar suport màxim a l’Escola de base. Hem perdut molts nens que han marxat a altres clubs. Cal recuperar el prestigi esportiu i sobretot assolir bones fornades. Així és més fàcil que continuïn amb nosaltres. Ara mateix tenim un cadet femení que ha nascut a casa i té un gran futur. Aquesta cohesió és vital i tot comença per la potenciació de la formació amb bons monitors. Hem de potenciar també les altres Escoles de l’entitat perquè som un club de tennis transversal.
De l’àmbit social, quina seria la seva aposta? Escurçar la distància que ara notem entre el soci i el club. Volem ser una junta propera al soci, conèixer les seves inquietuds, problemes o suggeriments fent, per exemple, enquestes. La nostra candidatura tindrà persones dedicades a cada modalitat per establir un fil directe. També ens plantegem establir un pressupost per a cada secció.
És optimista? De fet, penso que som l’única alternativa de debò, perquè August Serra i Manel Giménez van compartir junta durant 7 anys. Som els que podem aportar més coses diferents. Precisament, la nostra força és la gent de la candidatura.
