Diu la llegenda que la seva mare ho va saber en veure-la a la portada del diari. El dia 19 de gener del 1931, Maria Josepa Colomer i Luque va passar l’examen de pilot d’aviació. Tres dies després, La Vanguardia publicava en portada la seva foto, la de la primera aviadora catalana.
La Mari Pepa estudiava a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona de Barcelona, per desig del seu pare, el sabadellenc Josep Colomer i Girbau. Ella era una jove molt desperta i amb molta afició pels avions, tant que va convèncer el seu pare. Explicava Josep Canudas, principal divulgador de l’aviació a Catalunya i màxim responsable de l’aeròdrom Canudas, que van rebre la visita d’una noia de 17 anys acompanyada del seu pare, el senyor Colomer de Sabadell. El motiu de la visita era que, atesa la gran afició que sentia la jove per l’aviació, volia fer el curs per a pilots i a veure si reunia les condicions necessàries. El pare no és que hi estigués gaire entusiasmat, però veient la gran afició de la seva filla, tampoc veia cap inconvenient que aprengués a volar.
“Vam proposar-los que el millor seria que la Mari Pepa vingués alguns dies a l’aeròdrom; rebria el seu baptisme de l’aire i els vols que convinguessin, respiraria l’ambient de l’aviació i la gent. Si després d’aquesta preparació es mantenia inalterable la seva vocació, li faríem uns vols d’assaig per al pilotatge i, si ens feia bona impressió, ella mateixa decidiria si feia o no el curs de pilot”. Era la primavera de l’any 1930.
I així va ser, la Mari Pepa es va inscriure com a alumne a l’Escola d’Aviació de Barcelona i al cap d’uns mesos, quan encara no tenia els 18 anys, es convertia en la primera dona catalana i la tercera espanyola que va obtenir el títol de pilot d’aviació. Un cas extraordinari.
Mari Pepa Colomer i Luque va néixer a Barcelona el dia 31 de març de 1913, filla de Josep Colomer Girbau, industrial sabadellenc, i de Maria Encarnació Luque, mestra d’escola. Sembla que de ben joveneta, quan era una nena de 7 anys amb molta imaginació, la Mari Pepa ja va protagonitzar un atrevit episodi. Va saltar des del balcó d’un segon pis al pati del darrere de casa seva, al carrer Príncep d’Astúries de Barcelona –el seu germà més gran la va ajudar a enfilar-se a la barana– agafada a un paraigua obert, com si fos un paracaigudes. El paraigua es va girar del revés i lluny d’esmorteir la caiguda, la va fer inevitable, amb el resultat de les dues cames trencades. Al cap dels anys algú li parlava d’aquell primer bateig aeri, per recordar-ho, es va fer una foto al costat d’un avió, amb un paraigua girat del revés i guarnida amb una gorra de cop.
Pere Ribalta Puig, pilot sabadellenc, historiador i cronista de l’aviació catalana, explicava l’aterratge nocturn de Mari Pepa a l’aeròdrom de Ca n’Oriac. Per tal d’adquirir experiència en diferents terrenys i situacions, els candidats a pilot havien de fer un aterratge de nit. Un nombre suficient de cotxes amb els fars encesos, convenientment repartits i situats en angle diagonal vers la mateixa situació de l’aterratge il·luminaven tota la pista. A l’hora prevista, “la Mari Pepa va dur a terme una prova prèvia de descens aproximant-se vers la pista d’aterratge, maniobra que pel seu encert no li va fer falta repetir, ja que la pilot va advertir que podia entrar al camp sense cap problema; va aterrar directament i va resultar un èxit complet”.
Després d’obtenir el títol de pilot, va participar en nombrosos festivals i activitats aeronàutiques. El setembre del 1932, es va incorporar a la recentment creada Unió de Pilots Aviadors de Catalunya, que tenia com a objectiu primordial aconseguir una assegurança que cobrís els pilots civils en casos d’accident. A principis de juliol, li va ser concedit el títol d’instructora de vol per la Direcció d’Aviació Civil.
Tot seguit, va començar a treballar com a professora a l’Escola d’Aviació de Barcelona. El 1935, ella i altres companys seus van crear la Cooperativa de Treball Aeri, en què la Mari Pepa va continuar exercint com a instructora de vol.
Durant el conflicte civil, la Mari Pepa es va encarregar d’escrutar les zones costaneres per alertar de la presència de naus i avionetes enemigues, va vigilar els moviments aeris des de les instal·lacions de l’aeròdrom Canudas, es va encarregar de transportar béns d’abastament, va traslladar ferits a Barcelona, desplaçats a l’altra banda de la frontera francesa, i va llançar propaganda antifranquista.
A primers de febrer del 1939, la Mari Pepa va marxar cap a l’exili amb Josep Maria Carreras, excel·lent pilot que havia estat instructor seu i al cap de pocs dies seria el seu marit. Es van casar a Tolosa de Llenguadoc i es van exiliar a Anglaterra, on Carreras esdevindria pilot de la RAF. Pilotava l’avió que va dur Winston Churchill a les conferències de Teheran, Ialta i San Francisco. L’endemà de la victòria, Carreras va esdevenir Sir Joseph Carreras. La Mari Pepa va deixar de volar per dedicar-se exclusivament als seus fills, el Richard i la Montserrat.
Mari Pepa Colomer i Luque va morir a Anglaterra el 24 de maig del 2004.
