Ara fa dos anys, tots els espanyols feia tres setmanes que estàvem tancats a casa per un confinament domiciliari arran de l’esclat de la pandèmia. El primer estat d’alarma va suspendre l’article 19 de la Constitució, entre d’altres, que exposa el següent: tots els ciutadans tenen dret a triar lliurement la residència i a circular pel territori nacional. La carta magna reconeix la nostra llibertat de moviment com a dret fonamental, ja que és un principi bàsic en qualsevol estat democràtic.
L’aplicació d’aquest principi és complex, com el de tants altres recollits a les lleis estatals i autonòmiques. Les ciutats d’una dimensió com Sabadell han de tenir bones comunicacions interiors i cap a l’exterior, en transport públic i privat. És un fet objectiu que la nostra ciutat no té prou infraestructures i que la ciutadania ho paga, en temps i en diners. Els convidem a donar un cop d’ull a les pàgines 4 i 5 de l’edició, en què assenyalem els punts de més congestió de la ciutat, entre els quals hi ha (òbviament) la Gran Via. Segons un estudi de l’Ajuntament, pel lloc amb més trànsit –el pont 7– passen 22.100 vehicles cada dia de mitjana –per fer-se una idea, pels túnels de Vallvidrera passen cada dia uns 30.000 vehicles–. Cal abordar una solució definitiva en matèria de mobilitat viària a la ciutat i parlar d’un sistema de rondes. Començant per la ronda Nord.
